Mai havia passat tant temps de la meva vida als aeroports com des que visc a Menorca. Les anades i vingudes per l'aeroport de Barcelona, s'han convertit en un clàssic de l'espera depenent de la puntualitat de la companyia de torn. La sensació cada vegada de perdre l'estona al paradís dels passos perduts, com si fos dins d'una gran peixera sense més escapatòria que el finger. Sensació de sardina o de badabadoc, veient com la gent compra d'avorriment espelmes que fan olor (abans servien per fer llum) i ornaments nadalencs sense cap gràcia en ple mes d'octubre, com vaig poder comprovar atònit diumenge passat (Senyora! que encara falten tres mesos i encara no s'ha menjat ni les castanyes).
Aquesta mania de convertir els aeroports en grans basars per tractar-nos com a consumidors en comptes de passatgers o persones. Per què no treure les botigues i posar un cinema i aprofitar les esperes per veure una bona pel·lícula o una sèrie? Per què no fer-hi biblioteques de consulta per guanyar l'estona llegint alguna cosa? Per què no posar espais de feina on poder treballar mentrestant amb l'ordinador? Per què no posar espais per asseure's i relaxar-se, en comptes d'haver de recórrer a la sala VIP de pa sucat amb oli com la que hi ha a Barcelona? Jo no penso que hagi de ser gratuït perquè tot té un preu ni que anar de botigues estigui malament però sembla que la compensació moral al retràs sigui només poder-se comprar un pijama del Sr. Amancio Ortega que en el fons, també venen a les botigues de Menorca. No es pot inventar aquest model d'aeroport?