Estic convençut de dues coses: l'economia va millor però hi ha molta gent que no ho nota. Són impressions contradictòries. La temporada turística ha estat espectacular, però el nivell de consum de les famílies s'estanca, segons el darrer informe de conjuntura del Cercle d'Economia. Creix el nombre de llicències d'obra i les hipoteques concedides pels bancs, però el mercat de lloguer està col·lapsat i es veu el perill d'arribar a situacions semblants a Eivissa, amb preus impossibles de pagar per una família de la que abans era la classe mitjana. El Govern balear sembla que dóna per acabada l'època de l'austeritat i apuja un 10% el seu pressupost a costa de fer créixer l'endeutament. Per altra banda, tots els estudis sobre la pobresa (el darrer de l'Obsam) avisen del volum de persones que està en risc de pobresa (una quarta part de la població menorquina).
La lenta sortida de la crisi es fa per etapes. Primer la recuperació de l'activitat per part de les empreses (algunes); després la creació de llocs de feina (molt precaris i de sous baixos) i finalment, encara pendent, la recuperació del benestar.
És possible que existeixi una quarta part dels menorquins en risc de pobresa?. Els que dubten d'aquestes estadístiques mentre aplaudeixen les de la recuperació (les dades sempre tenen color) diuen que si realment existís tanta gent en el límit de la pobresa hi hauria una revolució social. Jo crec que val la pena escoltar aquestes estadístiques i considerar que la pobresa és silenciosa, a la societat actual desprestigia a qui la pateix, i per tant no arriba a ser objectiu dels programes polítics. Els plans d'ajuda van contra la pobresa extrema. Però les institucions han d'actuar en l'àmbit de la pobresa oculta, que és important. Si realment es vol que a més de sortir de la crisi es recuperi l'estat del benestar.