Ja fa estona que la política espanyola ralla de qualsevol cosa que no siguin les necessitats reals, que la gent pugui viure dignament i en llibertat. Molts de discursos i molts de tuits, plens de paraules buides i grans matxades per veure qui la diu més grossa, o qui la té més grossa, però de coses sèries, poques.
Diven que s'ha de crear molta feina i el país ha de ser molt competitiu, i bla bla. Però mentrestant, ningú no explica per què és tan cara l'energia elèctrica a Espanya. Ni per què en els darrers sis mesos encara s'ha encarit un 24 per cent més. I sembla que no servesquin de res les lamentacions de l'economia productiva que encara aguanta, per més que estigui demostrat que en aquestes condicions li és molt difícil competir amb les indústries de fora.
És fàcil arribar a la conclusió que aquí qui comanda són les empreses elèctriques, filles dels grans monopolis del temps d'en Franco. I que el govern espanyol, no solament els posa la cosa fàcil sinó que per paga penalitza les energies alternatives, fins i tot les domèstiques –cas únic a Europa-- perquè no puguin fer la competència i posar en evidència l'escàndol a què esteim assistint.
Una cosa semblant es pot veure amb la construcció de línies de tren. El govern continua gastant en AVEs perquè la gent es passegi entre Madrid i Extremadura o Galícia, a 15 milions el quilòmetre sense comptar manteniment. I en canvi continua refredant la inversió en la línia de mercaderies que hauria d'unir Andalusia amb el cor d'Europa passant per València i Catalunya –el Corredor Mediterrani.
És on viven la meitat dels habitants del país i on es genera més riquesa, per més que les dificultats actuals de transport li restin competitivitat. Però és igual. Ni la insistència de la Unió Europea sembla que pugui tombar la caparruteria d'uns governants que s'estimen més que la gent passegi que no que pugui produir i exportar en millors condicions. I crear feina. Si no és que sigui ver allò que fa temps que es rumoreja pel Parlament europeu: que aquesta infraestructura està aturada perquè no hi hauria més remei que fer-la passar per Catalunya...
I de la productivitat a les pensions, perquè una cosa i l'altra són inseparables. Per què es ralla tan poc de la situació real de les pensions en un país on hi ha 8 milions i mig de pensionistes, boinibé un de cada cinc habitants? Açò sí, demagògia quan hi ha eleccions, la que faci falta. Amb el caramull de vots que representen, els polítics estan molt pendents de les reaccions dels jubilats i sovint s'aprofitin de les seves pors. Quan arriba l'hora de fer campanya, sempre els treven en els discursos i els espanten assegurant que si no els voten, es poden quedar sense pensió. És una estratègia que han emprat tots el partits grossos, alguns d'ells escampant mentides sense cap escrúpol.
Però de la situació real, en canvi, se'n ralla poc, per evident que sigui. El model que ha seguit el govern espanyol per poder dir ara que ja sortim de la crisi, ha estat el de la precarització del treball i la reducció de sous. I l'increment del deute públic fins a uns nivells que no s'havien vist mai: més d'un milió de milions d'euros! Una xifra difícil de justificar davant la Unió Europea, que ara demana els comptes que no va demanar quan tocava per no «interferir» les eleccions. Però encara que ho faci tard, té dret a fer-ho, de tants de doblers que ha abocat a Espanya.
La realitat és que el deute públic s'ha empassat el fons de reserva que tenia l'Estat per assegurar el pagament de les pensions. I el govern espanyol no han tingut un altre remei que escriure-ho així de clar en el Pla pressupostari que està obligat a presentar a la Unió Europea per a l'any 2017. Aquest fons per a les pensions, que el 2011 era de 67.000 milions d'euros, quan s'acabi el 2017 serà de zero euros. Naturalment açò no vol dir que, de moment, no es continuïn pagant les pensions, però posa en evidència que el problema és molt gros i que el temps de les solucions s'acaba.
Però aquests governants que mos continuaran governant perquè els ha tocat la pedrea de la loteria, s'apassionen més amb altres temes més rancis i espirituals. I l'oposició, que vots per aturar-los els té, no queda clar que sigui capaç d'emprar-los. O de moment, no ho ha demostrat.