Tornant a la rutina diària desprès d'uns dies de posar en pràctica el dret a la desconnexió amb més o menys èxit, ara que França està estudiant la seva implantació a través de la llei i que la nostra ministra de treball vol mirar d'imitar, llegeixo al diari «El Mundo» un interessant article signat per la periodista Irene Hernàndez sobre el sorgiment d'una nova tribu urbana que aposta per abandonar internet i tornar a la vida real (us el recomano: «Desconectados, la nueva tribu urbana que abandona internet para abrazar la vida real»). Com que la societat es mou pendularment, el que abans havia de ser hiperconexió ara vol ser desconnexió. M'agrada saber que no renuncien a la socialització, simplement renuncien a posar fre a la rauxa d'internet i fer botifarra a les xarxes socials com una dependència d'haver d'explicar a tothom on ens hem tirat el darrer pet.
Tant amb el dret a la desconnexió com amb aquells que decideixen deixar de banda el món virtual, hi pot haver la justa mesura, la prudència, allò que diuen el sentit comú (el menys comú dels sentits).
Queda clar que no podem estar envaint l'esfera privada dels que treballen amb nosaltres contínuament, però tampoc podem cometre la imprudència d'aïllar-nos per decret llei i no saber que s'està cremant la fàbrica on fem feina.
En aquest sentit, Menorca té l'oportunitat d'oferir un turisme de la desconnexió real que aposti per uns ritmes més pausats de vida sense wifi ni necessitat de viure via whatsapp ni facebook. Deixar per la tornada les notícies sorpresa i les fotos de la descoberta, té el seu al·licient, no ho dubteu.