Per molts talaiots que tinguem i molta estima que demostrem per les pedres, el cert és que el menorquí, o en tot cas, millor serà dir, en aquest cas, el Govern Balear, és plenament ja hipermodern, és a dir, instal·lat en la provisionalitat i la manca de convicció que caracteritza la psicologia de la Humanitat d'avui. Sigui perquè ha fet forat la mentalitat de la ciència i la tècnica per la qual tot el saber és contingent, sigui perquè el consumisme aclapara amb una oferta il·limitada que ens fa dubtar fins l'infinit en les eleccions, sigui perquè les grans ideologies, comunisme, liberalisme, nazisme, han conduit al desencís, el cert és que proclamem sense embuts estar de tornada de tot. S'ha perdut la il·lusió i ens conformem amb la provisionalitat de qualsevol cosa i relació. Vivim, és més, en el memfotisme. Tot es desfà amb l'aire i no proclamis passió ni conviccions per res perquè no es cosa aquesta del segle XXI. Seràs mal vist o obtindràs un somriure sorneguer si ho fas. Si aixequessin el cap els talaiòtics!!
Per poc que ens fixem amb l'arqueologia menorquina, les taules, els talaiots i les sales hipòstiles, veurem que la cultura prehistòrica de l'illa cercava, amb l'ús de la pedra, sempre perenne, l'eternitat. Haurien pogut fer cabanes i temples amb llenya d'ullastre els nostres avantpassats, però no. L'ètica de l'home de les taules perseguia la permanència de l'obra construïda. Contrastar aquell esperit amb el d'avui, ens hauria de fer reflexionar. Dilapidem sense avergonyir-nos ingents fortunes de doblers, de recursos naturals i, el que és pitjor, d'energies de persones, en construccions que és demostren efímeres, tant contingents com els alens.
El Govern balear té plenament decidit fer un safareig a manera de búnquer, equivalent a la superfície de tres piscines olímpiques, pels llots tòxics de l'antiga depuradora de Ferreries. L'ajuntament ferrerienc encapçalat pel seu alcalde, Josep Carreres no ho veu bé, amb raó, però la Conselleria de Medi Ambient sembla que es decanta per la «provisionalitat»", el nyap, que el ven, a més, cínicament com a solució «definitiva».
Els llots contaminats amb metalls pesants procedeixen de factories bijuteres que fa anys van ser llençats a la xarxa de clavegueram. Són d'aigües contaminades que haurien d'haver estat depurades en instal·lacions pròpies de les empreses. Però, no van tenir escrúpols. Llavors els beneficis van ser privats. Ara les pèrdues seran públiques. La despesa per la contaminació l'haurem de pagar entre tots, amb els nostres impostos.
Sembla mentida que el Govern balear vengui la construcció d'aquest safareig com una solució definitiva quan sabem prou bé, no es necessiten masses llums, que serà un bunyol provisional, que costarà un dineral i a més farà un arrap més al nostre territori.
Des del moment que tot es recicla, és més, és obligat reciclar, el sensat per molt costós que sigui, és que aquests llots es tractin per la seva eliminació. És veritat que la insularitat obliga a una despesa considerable pel transport dels llots a la península. Però el búnquer no és una solució concloent perquè tard o d'hora caldrà fer alguna cosa definitiva amb aquesta porqueria. La provisionalitat de la piscina del Govern és una pilotada cap endavant i un malbaratament de recursos.
Malgrat hagi defensat en aquesta mateixa columna que els recursos obtinguts per l'ecotaxa haurien d'anar destinats preferiblement a l'adquisició de patrimoni natural i al seu manteniment, trob que en aquest cas hauria estat bé que el Govern balear no hagués anat d'històries i amb els ulls tancats hagués firmat, amb doblers del turisme, pel tractament dels llots a la península. Però bé, a ulls de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear dec ser talaiòtic, dec estar passat de moda.