El concert del dissabte passat al temple de la Sagrada Família, descrit per l'arquebisbe de Barcelona en tres paraules: Impressionant, impressionant, impressionant.
Així el definí al final de l'acte l'arquebisbe Omella el qual, juntament amb la trilogia episcopal "menorquina": el nostre Bisbe Francesc, Mons. Salvador de Lleida, i Mons. Taltavull, bisbe "trinitari" de dret, en abastar la terra catalana i les nostres illes com a bisbe auxiliar de Barcelona, Administrador de la diòcesi mallorquina i fill de Ciutadella, presidiren la celebració juntament amb l'alcaldessa de Ciutadella, Sra. Joana Gomila i la presidenta del Consell Insular de Menorca Sra. Maite Salord, acompanyats de representants de la Generalitat i del consorci de la Sagrada Família.
La Presidenta del Consell Insular de Menorca saludà els tres milers llargs d'assistents que omplien la nau central i els dos braços del creuer, amb paraules complaença i agraïment pel fet que un lloc tan emblemàtic acollís un acte on els protagonistes venien de Menorca, lligams ferms amb Catalunya, amb un llarga història al darrere i una projecció cap el davant que augura més i més estreta i més i mes fructífera.
El bisbe Taltavull que hi tenia molt que veure en aquell esdeveniment, explicà -com bé sap fer- la significació, el simbolisme d'aquella audició amb un doble vessant: el musical i el doctrinal, doncs en aquella música per una part clama la desesperança, l' abandó i el desencís del poble d'Israel tot un símbol de les actituds de pèrdua del valors: de la dignitat, de l'amor, de la llibertat que colpegen la humanitat, una humanitat que no escolta la crida desficiosa: O vosaltres que transiteu pels camins, escolteu!...-tan bellament expressada per la soprano- i per l'altra les paraules del drama del Gólgota, dolces, afligides, però plenes de promeses, d'esperança, d'amor i joia en l'eternitat.
Tot açò estava escrit, sorgit del geni de dos mestres francesos del romanticisme: Charles Gounod i Theodore Dubois. Només hi mancava qui ho expressés. La Capella Davídica de la Catedral de Menorca té una llarga història de més de setanta anys i que tot i no ser un cor professional, s'ha guanyat, el respecte i l'admiració d'auditoris ben diversos estava capacitada per ésser-ne la transmissora. Aquest cop la tenacitat i la dedicació dels cantants i la seva directora Isabel Juaneda i molt especialment de l'actiu president Antoni Salvador, que hi ha treballat de valent i dedicat moltes hores en aquest projecte, feren possible aquesta empresa. En el fons, una mena d'homenatge, de recordança del que fou vicepresident de la coral Enrique Taltavull, iniciador de l'aventura, que l'haurà presenciada allà dalt, on el cridà Déu Nostre Senyor l'agost fa prop de dos anys.
I què hem podem dir del concert a més de la triple aclamació? Que fou veritablement impressionant. Impressionant l'ambient, aquell bosc de columnes pètries de línees impossibles enlairant-se a les altures, que sols un geni pot imaginar i materialitzar; impressionant aquella llum gloriosa filtrada pels innombrables vitralls, pintant la pedra immaculada amb seqüències de colors enlluernant; impressionant la multitud allí congregada…
I els músics: La Capella Davídica, l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca, el director Salvador Brotons, els solistes: Maria Camps, Joan Pons i Marc Sala. I les obres: Una selecció de l'oratori de Gounod, Galia, amb la intervenció de la soprano Maria Camps i el cor van omplir la primera part del concert. L'aire fosc, dramàtic i auster de l'obra, puntuat certerament de la ma provecta del director Salvador Brotons van trobar en Maria Camps l'intèrpret experta en l'ofici, que envestí amb escreix una partitura plena d'esculls, d'intervals esgarrifosos i assolí cloure victoriosa, perfectament ajustada amb la coral vibrant, rotunda, l'aclamació: Jerusalem, Jerusalem, converteix-te al Senyor.
Les set paraules de Crist a la creu son també -en forma d'oratori- un relat de les darreres hores d vida mortal de Jesús: exhortacions, precs, missatges, súpliques, un definitiu testament deixat per Crist Redemptor a la humanitat. La música traspua tant dolor com amor. Una vegada més la veu de la soprano torna a cridar al poble: O vosaltres que transiteu pel camí, però el poble no escoltarà quan Pilat els hi presentarà Jesús i demanaran que sigui crucificat i l'ompliran d'imprecacions i burles a dalt el Calvari.
Val a dir Salvador Brotons fou immisericordiós amb l'orquestra i els cantants. Tothom hi hagué de posar tot el coratge de que era capaç per poder expressar aquella pàgina gairebé terrorífica: Fora!, fora! Crucifica'l!. Amb un ritme trepidant i d'inaudita força marcà el director aquelles intervencions furioses, trencades per la veu suplicant del baríton: Tenc set, Tenc set.
El clímax assolit per la massa coral -quina feina més encertada, més efectiva, al de la directora Isabel Juaneda- deixà esbalaïts els oients. Joan Pons féu gala del saber dir propi del mestre que ha conquerit el món, demostrada especialment en aquella exclamació d'emoció inenarrable: Pare en les teves mans encomano el meu esperit. Marc Sala exhibí una veu esplèndida, de bell timbre i gran escola en les seves intervencions, particularment en Avui estaràs amb mi al paradís. Maria Camps, dolça i expressiva en el bell passatge de la dona al peu de la creu, en aquell descens cromàtic del Stabat Mater, dolorosa, tocà la fibra sensible de l'oient...
Si, Si, impressionant Perquè en aquella bosc gaudià les veus anaven i tornaven i l'efecte, en aquesta ocasió, arrodoní el resultat, magnificant la potència, l'ajust, l'afinació d'un conjunt orquestral que mereix més, molta més atenció, més suport, ja que és bo, bo de veritat.
Impressionant, si, i de gran impacte. Per recordar. Com s'havia dit també en començar el concert, un concert per a la història de Menorca.
Un concert que ja ha fet història.