Vaig passar ahir matí per una tenda a un barri de València que es promociona així: «Compramos cualquier cosa y pagamos al instante». Hi havia una llarga coa amb més de vint persones. Cap d'elles somreia, com sí que fan gairebé tots els polítics, fins i tot els que pateixen una crisi de govern. No he entès mai per què han de somriure si estan patint. Sobre la tenda per desesperats he pensat dues coses. La primera és que tal vegada hi podríem dur les cabres de s'Algar, tal vegada l'Ajuntament en treuria un duro per reformar es Cós. Ai, ostres! He fet un comentari, mig acudit, que pot ferir sensibilitats. Avui has de filar molt prim amb el que dius. T'has d'autocensurar contínuament. Poca broma. La segona cosa que he pensat és que la millora econòmica general tal vegada no arribi mai a la classe mitjana de categoria 2. Aquella que abans era el motor del consum, avui és l'exemple de l'austeritat obligada.
Menorca viu uns anys de recuperació econòmica, més lenta que a les altres illes però molt millor que a altres regions. No es tracta, per tant, d'insistir amb la comparació amb l'Eivissa dels Matutes, però tampoc s'ha de compartir la versió oficial sobre el creixement. La repetició d'un argument no el fa més creïble. Cada dia hi ha més veus que qüestionen la compatibilitat de la globalització i el benestar econòmic, que també és social. Molts autors han demostrat que el repartiment de la riquesa que genera el creixement cada vegada es distribueix pitjor i no arriba a la classe mitjana categoria 2.
Aquest canvi d'època que vivim ens provoca contínues contradiccions: ens podem sentir ofesos per la possible eliminació d'unes cabres i no sentir profundament la mort solitària d'un home a la Via de Ronda?; poden ser sensibles a les dones que denuncien un cas de violència respectant la presumpció d'innocència de l'home?; poden denunciar el mal gust d'un acudit sense demanar pena de presó pel seu autor?; podem esperar la millora de la nostra economia particular sense donar la culpa als immigrants?