Hi ha un joc que s'està fent popular a Catalunya. I és tan excitant que l'explicaré per si qualcú de Menorca hi vol jugar. Cada vegada que es descobreix un nou escàndol dels dirigents del PP, tothom té clar que a continuació apareixerà una nova informació sobre el cas Pujol i la seva família. El joc consisteix a endevinar si es farà pública de forma simultània, una estona més tard o ensoldemà.
I és que el ritual ja sembla una tradició. A la primeria els més innocents es pensaven que era una coincidència, però tant com van passat els anys, es demostra que no ho pot ser de cap manera. Per poder fer durar aquesta història, ben segur que hauran llogat un guionista dels bons, d'aquells que escriven telesèries sud-americanes. Perquè la corrupció del PP sembla que no s'acabarà mai i cada dia es descobreix una nova trama, o un ministre o un president de comunitat autònoma que s'untaven, i que fan necessàries més notícies dels Pujol.
Però per als bons guionistes aquesta mamella és un pou sense fons i cada vegada tornen a omplir la ferrada, que com se sap és un poal de munyir. Clar que juguen amb l'avantatge que l'expresident català va tenir molts de fills. Han reparat que és l'únic polític acusat de corrupció de qui ho sabem bonibé tot? Els noms dels fills, de les amants si en tenien, de la dona... Una informació detallada i una mica morbosa que, en canvi, no tenim de cap dels centenars de polítics del PP acusats pels mateixos motius i que haurem de creure que, mesquinets, no tenen família. I és que convé popularitzar la sèrie dels Pujol i, si és possible, que tapi les altres.
De vegades però, els guionistes es repeteixen massa. Com ara que ha saltat la història de l'expresident de la Comunitat de Madrid, de la companyia d'aigües, dels trens que no es van construir mai, etc, el cas Lezo que li diven. Ensoldemà ja teníem no sé quants policies registrant per tercera o quarta vegada en cinc anys els domicilis dels Pujol... Una de dues. O aquesta família és ben ase i, per més que la registrin, torna a omplir la casa de proves, o la policia hi és tan ben rebuda que no resisteix la temptació de tornar-hi una i una altra vegada.
Però la presumpta corrupció dels Pujol, té també uns altres usos estel·lars. És multifuncional. No serveix només per eclipsar davant l'opinió pública cada nou escàndol dels dirigents del PP, sinó que també s'empra per dissimular cada nova acció judicial contra els poders democràtics. Dilluns passat, sense anar més enfora. Mentre la presidenta del Parlament de Catalunya es veia obligada a declarar davant d'un tribunal, la notícia a Espanya era que la dona d'en Pujol feia transferències bancàries amb l'àlies de «mare superiora»...
Tornant a la juguesca amb què començava l'article, a jo m'ha anat molt bé, perquè m'havia jugat una cervesa -amb tapa- que el mateix dia tindríem notícies dels Pujol, amablement facilitades per la policia. I ja poden veure que les vam tenir i de les bones, perquè és més fàcil fer conya amb una exprimera dama que es fa passar per monja, que amb una presidenta de parlament acusada d'haver estat conseqüent amb el mandat popular que va rebre de les urnes.
La pena per als promotors de la telesèrie dels Pujol és que a Catalunya ja no acapara audiències. El descobriment de l'entramat -si és que existeix- va ser dolorós per a molta gent, traumàtic. Però per més que s'hi encaparri el govern Rajoy, sembla que no ha servit per desmobilitzar els partidaris de celebrar un referèndum, i encara menys els partidaris de la independència. Com tampoc no hi han servit les falses notícies, els judicis polítics, les multes a les entitats favorables o els regals al País Basc -pagats per tots els espanyols-, que no és difícil interpretar com una bufetada a les reclamacions econòmiques de Catalunya.
I llàstima també que a fora tampoc no demostrin cap interès per la telesèrie dels Pujol i, en canvi, estiguin convençuts que els processos contra els actuals dirigents de Catalunya posen en qüestió la democràcia a Espanya. Els parlaments de Suïssa i Gran Bretanya són els darrers que s'han afegit a la preocupació internacional que provoca la mala manera amb què el govern espanyol està gestionant la reivindicació catalana. Que, per més que es vulgui, continua sent transversal, majoritària, pacífica i democràtica.
Què hi farem.