Al voltant de la posidònia gira el turisme i, exagerant un poc, l'economia de Menorca. La que encara es troba en praderes al fons de la mar és important i ara estarà més protegida amb la prohibició de fondejar a zones on n'hi ha per evitar que les àncores l'arrabassin. Però la que més polèmica aixeca és la que es troba a les platges. I no és un tema nou. Fa anys que es debat si s'ha de retirar i deixar la platja neta per Setmana Santa o el dia 1 de maig o si s'ha de mantenir per evitar la pèrdua d'arena. Els interessos d'alguns empresaris i l'opinió dels ecologistes són irreconciliables. És un debat que no s'acabarà avui.
Més important és però l'anàlisi de com la pressió humana afecta la conservació del territori i de si les administracions públiques han de prendre mesures per assegurar la qualitat del producte turístic, que té el paisatge i les platges com a matèria primera. A Menorca no es pot parlar de massificació, però en períodes determinats i en llocs determinats hi ha tanta gent que la imatge turística en pateix els efectes i l'equilibri natural també. Per altra banda, cada dia necessitam més de l'activitat turística per a recuperar el benestar econòmic de la majoria dels menorquins.
El debat, que és prou antic, hauria de donar pas a una administració amb més iniciativa. Per exemple, a les platges verges del sud de Ciutadella. És suficient que quan estiguin els aparcaments plens es tanqui la porta? A molts llocs ja funcionen els busos llançadora, per treure cotxes i facilitar l'accés als turistes i als residents. Aquí la idea ha quedat aparcada.
Valdria la pena dedicar un temps a pensar per després posar en marxa unes accions que facin compatible la conservació del paisatge i el respecte del medi ambient amb l'activitat econòmica, que per això som una Reserva de la Biosfera.