Imagino que serà per la devoció que hi tinc però aquests dies encara em ressonen els acords de la «Lucia di Lammermoor» que vam poder veure la setmana passada. No sé si som prou conscients tots plegats del privilegi que suposa haver pogut tenir a Menorca cantants com els que han participat d'aquest muntatge damunt el Principal, que avui dia son als millors teatres d'òpera del món com Covent Garden de Londres, l'Scala de Milán o el Metropolitan de New York. Si parléssim de futbol, seria com haver tingut a l'estadi municipal qualsevol jugador del Barça o del Madrid, delectant-nos amb les seves habilitats i els seus millor gols. A més, la iniciativa d'estendre l'espectacle al carrer des de fa ja quatre anys fora del propi recinte, és un gest cultural més que generós de les nostres institucions públiques que també cal valorar i agrair com a molt enriquidor, perquè contribueix a mantenir la gran afició que hi ha pel gènere operístic en aquesta illa. Som veritablement uns autèntics privilegiats de poder gaudir d'aquest miracle que suposa tenir representacions d'alt nivell sense gairebé sortir de casa.
I per qui cregui que el preu que es paga resulta elevat, que busqui unes entrades a qualsevol altre teatre del món dels que he citat, afegeixi les dietes, l'hotel i l'avió fins al destí per veure que aquí ha tingut un regal. Per cert, alguns dels que van seguir la representació a peu de carrer deien que la pantalla hauria pogut seguir plantada a ses Moreres i oferir la Champions de l'endemà. Igual hauria estat bona idea però com que prefereixo la pilota a l'olla, perquè de futbol no hi entenc, per mi no calia.