La foto de l'aula dels exàmens de la selectivitat, l'EvAU, mai no em deixa indiferent. Doneu per culminat un projecte començat fa més de 16 anys, quan us vam deixar a les portes de l'escola infantil. Heu estat molt nerviosos durant les darreres setmanes. N'hi ha per açò i per a molt més, perquè ho necessiteu per accedir als estudis universitaris que desitgeu, el primer pas del futur professional, de l'ofici desitjat. D'agitació, n'hi ha per a tots, també pel professorat i per les famílies. Recordo la setmana dels meus joves, i l'estrès que es va produir el capvespre anterior de les proves perquè s'havia acabat la pila del rellotge de ma. Vaig córrer a comprar-los un de nou per a cadascun. Calia deixar les tensions immunes.
A partir de la setmana qui ve comença una nova etapa, sens dubte, la que us pot condicionar la resta de la vida. A la universitat hi fareu nous amics que us duraran per sempre, una etapa educativa que serà molt millor que l'actual perquè vos endinsareu en el grau que haureu escollit. Allà s'hi troba l'amor per l'especialitat.
Amb el permís de les taxes corresponents i del lloguer de l'estança, que no han cessat de créixer durant els últims anys, i també de les beques que no han deixat d'emmagrir, l'aspecte que em fa més feliç de la imatge és haver abandonat, en un sentit més pragmàtic, la tasca de les desigualtats d'origen. Com a societat, ens podem felicitar. No hi ha major il·lusió, qui vol estudiar, pot.