Fa un parell de setmanes traspassava a la ciutat suïssa de Biel, al cantó de Berna, l'empresari Harry Borer, propietari i conseller delegat durant gairebé quaranta anys de la icònica Rolex, la marca que millor ha simbolitzat l'assoliment de l'estatus social al món al que vivim. Va ser el seu avi, creador del moviment perpetu mitjançant el canell que va estendre a la industria rellotgera, qui va adquirir la marca que llavors tenia la seu a Ginebra.
Rolex havia estat fundada l'any 1905 a Londres però va decidir traslladar-se a Suïssa a principis dels anys 20 per poder-se situar a la capital dels rellotges. L'empenta de Harry Borer va saber fer créixer una empresa local que llavors tenia 150 treballadors, transformant-la en un grup internacional que avui dia compta amb una plantilla de més de 1.500 persones.
Curiosament, l'amo de la Rolex era una persona extremadament senzilla en les formes i mantenia una vida allunyada dels flaixos i l'aparença que potser cercaven els seus clients. La seva màxima li feia afirmar que la vanitat era moltes vegades una manera de dissimular les debilitats i que més valia ser que aparentar.
Segurament Harry Borer va arribar a tenir una gran fortuna però no va necessitar mai comprar-se un rellotge dels que fabricava per fer-ho saber. A l'inrevés que Eivissa, Menorca no ha estat mai terra de Rolex i en aquest sentit, la discreció del seu propietari m'ha fet recordar el tarannà de la societat menorquina, tranquil·la i discreta en les formes, de façana sòbria però que darrera el portal, convida a compartir els seus tresors als que som forans perquè ens obsequia amb la seva confiança.