Avui dilluns, a Menorca és dissabte; dissabte de Sant Jaume. És molt possible, amics lectors que, quan tingueu davant vostre aquest escrit, ja hagi sonat es primer toc de flabiol, a la porta de l'Ajuntament. El cert del tot és que, despús-ahir as fosquet, l'amic Xavier Martin ja va pronunciar el seu pregó i la festa patronal del poble des Castell haurà començat a caminar. Unes festes, però, la durada de les quals s'estén durant tot el mes de juliol, amb un seguit d'actes lúdics, folklòrics i esportius i, per damunt de tot, de retrobada entre els vesins de la població, a l'entorn de balls públics i sopars populars. Ara bé, avui i demà arriben les qualcades, les corregudes, les passades dels gegants i de la banda, els actes religiosos i el repartiment d'aigua-ròs. Un any més, Sant Jaume ja és aquí.
Una nova edició que, personalment, hauré de seguir des de la distància, però amb el cor al bell mig del carrer Sant Jordi, ben a prop de l'Església i de la Casa de la Vila. Enguany, afortunadament, no fa massa que vaig estar as Castell, on vaig dinar a l'Espanya amb tota la meva família, i vaig passejar al vespre per una Cala Fonts tota en obres. Allà, en aquell restaurant al que feia referència, em presentaren el pregoner de l'edició de l'any passat. Quina sana enveja poder convidar els teus conciutadans a la festa i donar-ne el tret de sortida!
La primera notícia que tenim de les festes de Sant Jaume es remunta, segons he llegit a la web municipal, a l'any 1786, quan els representants del poble sol·liciten permís per rememorar la figura del seu patró. Són, per tant, unes festes d'origen religiós, però en les quals un paper molt destacat és desenvolupat per les obreries dels diferents gremis i oficis, introduïdes ja a Menorca des del segle XIV. Cadascuna d'aquestes obreries prenia part als actes oficials amb el seu propi penó i disposava d'uns majordoms o caixers, pagats amb fons públics i nomenats per l'Ajuntament. Així idò –i dit, si m'ho permeteu, en llenguatge santjoaner- els menestrals eren els qui predominaven a sa qualcada. Enguany seran 60 els cavallers que participaran a la festa, entre ells la caixera fadrina i una fabiolera.
He parlat, fa un moment, de l'origen religiós d'aquesta festa, com de tantes altres, però, donant un cop d'ull al programa oficial, he pogut comprovar com la reminiscència britànica de l'antiga Villa Carlos i del seu castell de Sant Felip continua vigent avui en dia. Un parell dels actes hauran tingut lloc a l'església anglicana. Aquest fet, entre molts altres, és el que fa que Es Castell sigui un poble amb personalitat pròpia; que –com he escrit en alguna altra ocasió- no hagi esdevingut, amb el temps, l'àrea metropolitana de ningú, i que els castellans (o castellufes, com ells se solen anomenar), passegin amb orgull la seva identitat per tot el món. No són, només, els qui veuen alçar-se el primer sol de Menorca o d'Espanya. Són molt més que tot açò; són gent des Castell.
En efecte, un Sant Jaume més que hauré de seguir de ben enfora, però amb un munt de records. Quan sigui el moment del recorregut dels gegants (en Jaume i na Roser) i de la banda, m'hi imaginaré les antigues majorettes, capitanejades per la meva cosina Catalina. A l'hora de dinar, sentiré la part superior del meu cap regada per l'aigua-ròs que reparteixen els caixers. Quan arribin els jaleos, jo, en esperit, seré allà, enmig de l'Esplanada, fent botar els cavalls. I el dia de Santa Anna, aniré prop de la mar, per si m'arribassin les desfilades i els jocs aquàtics organitzats pel Club Nàutic.
Familiars, amics, vesins i vesines des Castell i gent vinguda de tota Menorca i de molts altres indrets, gaudiu al màxim de la festa. Feis que la vostra alegria, la vostra bulla i la vostra germanor ens pugui arribar als qui som a l'altra banda de la mar. Penseu que cada Sant Jaume és únic i diferent a tots els altres, que té sempre alguna cosa nova per celebrar, tant a nivell personal com públic (enguany, per exemple, el cinquantenari de la Biblioteca municipal Àngel Ruíz i Pablo) i, també, en determinats casos, qualque fet luctuós per lamentar. Em vull situar ben a prop, al costat mateix dels uns i dels altres i compartir la vostra joia i les vostres inquietuds. Esper que arribi un nou Sant Jaume, en el que tots plegats ens puguem retrobar, una vegada més. Mentrestant, rebeu el meu desig de felicitat i de prosperitat.