Un dia tens visita a l'internista i et diu que l'analítica està tota bé però que tens el colesterol pels núvols. Sort que la vitamina D no l'ha trobat a faltar perquè ara resulta que mitja població n'està orfe i d'hidroferol s'ha de beure a cabassos. O els laboratoris deuen anar justos de caixa o el sol que ens torra en aquesta banda del mediterrani ja no irradia com abans, no ho entenc. En fi, que mig en broma mig en serio, el metge m'insisteix que el més important és mantenir a ratlla el colesterol. Vostè practica algun esport? La pregunta porta una mica de conya incorporada perquè ja es veu que amb havent superat la ratlla dels 276 de grassa a les venes, estic fora de tota competició com no sigui recordant la vegada que vaig córrer perquè perdia l'avió. Doncs hauria de caminar, ja m'entén. Caminar i no passejar abans no sigui massa tard i s'hagi de passar a les pastilles. Però jo ja camino quan treballo pujant i baixant escales i resulta que això no serveix.
Davant l'ultimàtum em busco un còmplice per emprendre la ruta del colesterol i comencem com una parella de la Guàrdia Civil a recórrer Menorca durant una hora per poder justificar al metge que compleixo ordres. Però caminar no només serveix per estar en forma i establir converses filosòfiques que no saps on et porten sinó que també, et fa adonar que l'espècie humana és realment porca. Cigarros, compreses, plàstics, papers, bosses de patates, safates de carn i envoltoris de Casa Tarradellas. Es pot ser més marrà? Algun dia educarem la societat en les coses més bàsiques? Embrutar la illa és no estimar-la.