El govern de la Generalitat del sud, si ha de fer cas al Gobierno, no es podrà relacionar amb el govern de la Generalitat del nord i amb el de les Illes en valencià. Prohibició que no duu res de nou. Des del 'Quilòmetre Zero' s'actua amb el supremacisme de sempre. La raó suprema és que els estatuts diuen que el castellà és llengua cooficial a les tres comunitats (per tant, llengua comuna) mentre que l'altra cooficial es diu valencià allà i català aquí i a Catalunya. De res no els ha valgut als supremacistes que el Tribunal de Justícia de la comunitat valenciana i el mateix Constitucional hagin fallat en reiterades sentències allò que, d'altra banda, la ciència romanística té claríssim: la unitat de la llengua catalana arreu dels territoris on es parla.
Tota llengua útil ha de tenir un estàndard per a la intercomunicació dels parlants. Al cap i a la fi, l'estàndard és un registre més, ben necessari, dins la variació dialectal que presenta qualsevol llengua viva. L'estàndard del català és composicional: admet les variants territorials quan són genuïnes. Tota persona culta ho sap i als despatxos de Madrid no ho ignoren; altra cosa és que els interessi enredar la voga i utilitzar políticament el tema. És una vella estratègia. Practiquen el secessionisme segons la consigna clàssica «Divide et impera». Esbocina l'enemic i el sotmetràs.
L'enemic? Sembla que per a els administradors de la finca tot allò que expressi diversitat o diferència és vist com a contrari a la unitat de la pàtria; ergo, no li poden fer amic. Clar que si aquesta unitat és, per ventura seua, 'indissoluble', o sigui que no es pot dissoldre com un sucre esponjat dins un got d'aigua, a què tenen por els reis d'espases i bastos? Doncs l'espasa (per a què serveix una espasa sinó per tallar i fendre?) és seva i la manegen al seu antull. I com que no poden encobeir que a Espanya es puguin tractar d'igual a igual subjectes polítics diferents (sense això no hi ha federalisme que s'ho valgui), l'espasa i el bastó han estat històricament les seues eines de poder i res fa pensar que en el futur hagin de deixar de ser-ho. Alguns ho han entès així; si més no aquest 75 per cent de catalans que l'1-O vol anar a les urnes, encara que 'només' (!) un 67% votarien sí a la independència, segons enquestes que el govern coneix.