El nou cicle de concerts de petit format que la Fundació Rubió ha estrenat aquest estiu, s'està convertint en tot un encert. El pelegrinatge musical pels tres espais escollits que donen nom i sentit a aquesta cita, Sant Joan des Vergers, Fàtima i Mongofra, funcionen a la perfecció com escenaris de postal on les notes flueixen en una espècie de comunió que s'estableix entre els assistents i els músics. Concerts de jazz o de clàssica que tot i ser gratuïts perquè és la fundació la que suporta el cost, busquen ajudar a finançar el manteniment de les tres capelles a partir del donatiu voluntari dels cent assistents que tenen el privilegi de poder assistir cada vegada. Tant de bo es consolidin i no siguin només flor d'aquest estiu.
I és que la oferta musical que cada estiu omple la nostra illa, és pràcticament infinita i si un s'organitza bé, té la possibilitat d'anar de concert pràcticament cada dia sense voler dir cap mentida. No tinc cap dubte que la música és una de les expressions humanes més complerta i no tots els territoris tenen la sort de poder gaudir d'un ventall tant ampli com aquí. Hem de ser conscients de la quantitat de coses que ens pot servir la música, per compartir, per recordar, per celebrar, per treballar, per llevar-nos, en fi, no acabaríem. Diumenge passat, quan volava cap a Barcelona al costat d'una mare amb la seva filla petita, sentia com li xiuxiuejava l'inconfusible i enganxosa tonada del Jaleo, el famós fragment de la jota aragonesa extret de la sarsuela «El Postillón de la Rioja», mentre feien memòria de les seves vacances.