Qualcuns dels clixés: La dreta es regeix per la política econòmica. L'esquerra, pel benestar social, educatiu i sanitari. Uns, conservadors, d'altres, progressistes. Els primers, volen turisme. Els segons també, però amb exigències d'estima cap el poble i el territori. La dreta gestiona millor, comanda millor. L'esquerra defensa la democràcia participativa, fins que els afarten. La dreta és tradicionalment religiosa i catòlica. L'esquerra, majoritàriament liberal i laica. Avui, ser agnòstic o ateu, encara està penalitzat en les lleis de la nostra vida quotidiana. El món també funciona a l'inrevés. Segons el tema, fem viceversa. Són típics tòpics que s'accentuen amb els temes relacionats amb la llengua, la cultura i la religió.
Emergeixen, perquè els sentiments de l'esperit formen part de cada motxilla individual. Aquesta setmana, envers el cartell de les festes. Importa tant si se les nomena només Gràcia o Mare de Déu de Gràcia? Perdoneu-me, però el debat em cruix. És lògic que en facin la premissa segons la majoria representativa a l'Ajuntament. Cada equip, a justa proporció, executa d'acord amb la seva ideologia, en paper, banderes, o ventalls.
Banalitzem la política de manera preocupant, justament ara, quan més la necessitem. Per reformar-la, reconstruir-la i dignificar-la, requerirà que la festegem. Precisament ella és així, té la gràcia dels senzills, aquella que ens permet xalar junts, tot i que siguem tan diferents.