Aquesta setmana es més difícil que mai escriure perquè Barcelona i Menorca estan íntimament connectades, perquè la Rambla és gairebé com l'estora de casa i perquè manllevar la vida de les persones d'aquesta manera, és d'una crueltat infinita. El «no tinc por» que encapçalarà la manifestació de dissabte m'agrada més entendre'l o interpretar-lo com un «no ens rendirem», tal i com ho comentava aquests dies una psicòloga del Centre d'Emergències Mèdiques de la Generalitat.
La por és evident perquè és innata a la nostra espècie, es tracta d'un mecanisme de defensa que tenim per sobreviure, tant els animals com els humans. En tot cas, els efectes de la por es contraresten amb la valentia del qui s'enfronta, del qui planta cara, del qui l'altre dia corria a ajudar en comptes de córrer per amagar-se. És difícil d'assumir però la trista realitat de com van succeint-se els esdeveniments a qualsevol racó de món occidental, ens deixa poc marge a poder escollir i malauradament, ens posa a tots al punt de mira com Santiago Nasar, el personatge del llibre de Gabriel García Márquez a «Crónica de una muerte anunciada».
No sé on trobar la solució però als Encuentros de Menorca en Mongofra que es van celebrar al mes de maig, l'exministre Moratinos reflexionava en veu alta a l'auditori que l'escoltàvem al Museu de Menorca el dia de la cloenda amb aquestes paraules: en comptes de parlar d'incrementar més la seguretat, parlem més d'incrementar la pau al món, en comptes de fer tant la guerra, fem més l'amor. Recuperem les corrents pacifistes que van omplir el planeta i contribuïm a estendre aquest missatge.