També tinc jo en el meu dia a dia les meves sortides emocionals, perquè no som gens fred. Em considero una persona com les altres en el carrer. Ara bé, quan escric procuro ser ponderat i sempre argumentar contrastant informacions. M'allunyo de les opinions que només són eslògans de partit o de secta i treuen bilis. Escric per a tothom, amb la idea de posar debats amb el cap clar damunt la taula i projectar llums.
Vaig viure a Barcelona la nit del passat dissabte al diumenge, la jornada del referèndum i el dimarts vaig veure també amb els meus propis ulls les set-centes mil persones que a la ciutat anaven de concentració en concentració, manifestacions que també, multitudinàries, es van donar a totes les viles de Catalunya. Tot el que vaig viure és tan impactant que em consta ens aquests moments pair-ho. Eren moviments de gent que té dret a ser reconeguda, escoltada. És també difícil deixar passar com si res la gratuïtat amb la qual els dirigents de Madrid van ordenar que la policia i la guàrdia civil carregués contra la població que l'únic que pretenia era exercir el seu dret a votar. Va ser emotiu veure com des de la societat civil, i no només des del Govern de la Generalitat, es van cercar tots els enginys possibles perquè es pogués exercir la democràcia. Tindré especialment sempre en el viu record el grup de joves estudiants universitaris menorquins, de tots els pobles i ciutats de l'Illa, que, reunits en el pati de lletres de l'edifici de la Universitat de Barcelona, planificaven la nit del diumenge anar a passar la nit a un col·legi electoral. Són tots molt bona gent, del millor que ha donat la nostra Illa, perquè els empeny el millor dels ideals: un generós compromís cívic. Per açò encara estic impactat i he de confessar que em costa ordenar idees i escriure ara mateix.
Escric des de la confusió, des del temor pel que pot passar en els propers dies i també pel mig i llarg termini, de Catalunya i Menorca. Després de la ignominiosa al·locució del rei dictada per Rajoy, queda clar que la monarquia és només per una part de la societat que viu al territori d'Espanya, que l'Estat està per salvaguardar només els interessos d'una sola nació: la castellana. A les altres, que les bombin. El discurs va ser d'una duresa que em va deixar glaçat. Cap pont, cap diàleg. Rajoy, que tot ho deixa podrir, ha pres la independència de Catalunya com un problema d'honor amb la qual cosa no acceptarà cap mediació internacional. Esperarà el dilluns que el Parlament de Catalunya declari la república catalana per aixafar-la amb humiliació, sigui quin sigui el preu, disposat a pagar si cal una recaiguda en una crisi econòmica que obligui a un rescat exterior. Quan va recollir signatures en contra de l'Estatut de Catalunya va demostrar ser un incendiari, ara demostra que està embogit.
Mentrestant Menorca viu la situació amb molt de temor. Natural. Les estructures polítiques en les qual està encaixada l'Illa, l'Estat, és a dir, Madrid, i la Comunitat Autònoma, Palma de Mallorca, no s'ajusten a la realitat nostra socioeconòmica i cultural. Sí, és una veritat com un temple però que molts no han volgut ni volen reconèixer. I a més, històrica, de llarga durada, de segles. Les principals importacions i exportacions comercials són amb Barcelona, més d'un cinquanta per cent del conjunt. Les més importants i quasi diria úniques vies de transport aeri i marítim d'hivern amb la península són també amb Barcelona. També hi van a estudiar la majoria dels nostres estudiants universitaris. Molts malalts greus segueixen les cures a hospitals del Principat. Uns i altres es beneficien del dret a descompte de resident.
La situació ens interpel·la de ple a tots el menorquins, perquè tenim uns deures i compromisos en la defensa dels valors democràtics i humans que ha vulnerat l'Estat espanyol; perquè hi està en joc el nostre principal soci en tots els sentits i també perquè en solitari, en mans de Madrid, Menorca esdevindrà més perifèrica i esclava que mai. Menorquins, què fem?