Avui és el meu aniversari. Des de que estem immersos en el món de les xarxes, és una data pública. Sense adonar-me'n, faig balanç. Com si toqués aturar-se i mirar de reüll cap enrere. Deix anar un somriure de satisfacció. Sóc afortunada, amb la família que he tingut i amb la que he format, amb la feina i els amics, i amb les aventures que he iniciat. He anat construint una escala condicionada per l'educació rebuda, i també per la societat on visc. Els valors són prioritat i causen la majoria de les decisions quotidianes. Sento créixer quan la moral fa ciutadania.
Fa uns dies, en rallava amb un amic. Ha signat la renúncia a seguir militant al PSOE. Tot i que considera que el PSIB ha pres una actitud més que digna, no pot en consciencia identificar-se amb la postura del partit en relació a Catalunya. El moment és dolorós, duu tota una vida de votant, i uns quants anys amb carnet. M'entristeix la desil·lusió política: crisi, pacte amb Ciutadans, abstenció a Rajoy, 155... s'han convertit en posicions estructurals i de mirada llarga, on les basses són les úniques que es poden revolucionar i provocar un gir cap a l'esquerra. La importància de la marca social i humana que tant enyorem. L'elecció de Sánchez anunciava un toc de molts militants que avui estan decebuts Com si s'estigui susanitzant.
Darrerament fem allò de: «L'escriure et fa perdre el llegir». Les coses importants descuiden les essencials. L'autocrítica és molt necessària.