Atxem! Atxís! Estic refredat, tinc esternuts, tos i mocs, i estic al bell mig d'aquest pont! I pensava què se'n pot fer, d'aquesta molesta malaltia.
El refredat presenta nombroses variacions, tot i que els símptomes en són similars. Aquestes variacions no depenen tant de la persona en particular com del virus que en particular sigui causa de cada refredat.
En haver-hi nombrosos virus que poden provocar un refredat, són nombrosos els refredats possibles. Per tant, és ben possible que una persona agafi ara un refredat, i poc després en tingui un altre. No agafa el mateix refredat sinó un altre, provocat per un altre virus.
Aquests seqüència de un refredat darrere un altre és més evident a la infància. Un fiet d'escoleta, per exemple, pot agafar un refredat i, abans de guarir del tot, ja n'agafa un altre, ben similar però no idèntic. Fins i tot podria agafar deu refredats en una temporada, i el més probable és que aquest fet seqüèncial no signifiqui res en particular.
Un refredat i després un altre, sense interrupció, pot fer pensar que és un mateix refredat que es fa massa llarg, o que el fiet ha de tenir alguna cosa dolenta que fa que tingui tant de mocs durant tant de temps. Però el més probable és que no tingui res, que només estigui refredat, una i una altra vegada.
Per fer-se'n una idea, serà interessant considerar que fins ara es coneixen set famílies de virus que poden provocar alguna varietat de refredat. Són els rinovirus (els més habituals), els coronavirus, virus influença i parainfluença, adenovirus, virus sincicial respiratori i metapneumovirus.
Cada família d'aquests virus compren un bon nombre d'integrants, coneguts com a serotipus, i en total n'hi ha uns dos-cents. Aquests 200 virus poden provocar refredats, i cada refredat serà una mica diferent.
S'ha de tenir present que el refredat pot assolir més importància, i arribar a tenir-ne molta, en bebès petits. Prou se sap que això que d'entrada sembla un refredat, al cap de poc es veu que és en realitat una bronquiolitis, que és una altra cosa.
Així, cal parar atenció, perquè la repercussió del refredat serà diferent segons si es tracta d'un bebè de dos o tres mesos, per exemple, o si és un fiet de dos o tres anys.
Quant a prevenir el refredat, és cosa difícil. El més útil serà evitar el contagi, però això no sempre és possible. Mirar de no agafar un fred sembla una manera lògica per prevenir el refredat, però la relació entre el fred i el refredat continua que és un misteri.
S'han fet investigacions i experiments per mirar de demostrar que hi ha una relació de causa i efecte, però fins ara no s'ha pogut demostrat, amb valor científic, que el fred sigui la causa dels esternus, primer, i els mocs i la tos després. Potser és que no cal cap demostració científica.
El refredat no és la grip, ni la bronquiolitis és la bronquitis. Cal recordar a més que la vacuna contra la grip no protegeix contra els refredats, sinó només contra la grip.
Fa molt de temps que els científics miren de trobar la manera de fer una vacuna contra els refredats, però els diversos intents que es van fer acabaren en fracàs. Ara per ara, no hi ha cap vacuna contra el refredat.
Quant a tractament, ja se sap que no hi ha res que sigui realment curatiu per al refredat, i per tant cal conformar-se amb els tractaments que només miren d'alleugerir-ne els símptomes.
En aquest sentit, haig d'admetre que crec més en l'eficàcia del paracetamol i dels tractaments tradicionals, domèstics, cassolans, que no pas en els xarops de la tos, expectorants i mucolítics, la eficància dels qual encara no ha de veure.
I ara, en acabar aquestes línies, vet aquí que em prendré un té amb mel i llimona, o una mica de llet calenta amb mel per a la tos. Salut!