Síguenos F Y T I T R
Cafè, croissant i...

Regals en un mal moment

|

Apareixen nous col·lectius amb inquietuds i penes en comú per compartir experiències i objectius, a més d'algun sopar. Entre el cens creixent d'entitats socials, reivindicatives i solidàries, de sigles impronunciables o noms cridaners, es troba a faltar una: la dels ciutadans nascuts entre el dia del Gordo i la tornada a l'escola.

Haver nascut a la darrera o a la primera setmana de l'any suposa la feixuga creu, que la societat silencia de forma injusta i cruel, de veure qüestionats, relativitzats i reduïts els seus regals d'aniversari. Hi ha bones persones que ignoren la proximitat de Nadal i Reis, però els més insolidaris, amics de la pela i poc imaginatius solen aprofitar per deixar anar «açò ja és pels anys i els Reis», amb la conseqüent reducció del pressupost total. Una abraçada a les víctimes, ja que per molt correctes que vulguem ser tots amb la cançoneta que l'important és el detall i el consumisme és el dimoni, la veritat és que la majoria s'estima més desembolicar un iPhone i unes sabates que un mòbil amb les prestacions d'una sabata.

Açò passa perquè el moment en què succeeixen les coses és important. Quedar-se sense cable elèctric amb Mallorca, quan s'acaba de donar llargues al canvi de la central a gas per motius de cash i perquè els plans del Ministeri eren fiar-ho tot a una menor producció a sa Colàrsega sustentada en una major connexió de l'Illa amb l'exterior, quan de les energies renovables només en sabem hola què tal bones tardes, i quan la mateixa Endesa adverteixi que pot ser pitjor, i tot en unes setmanes, ja és mala llet.

Madrid me mata és un recurs fàcil, però Madrid me pot deixar a les fosques és preocupant. Perquè si la gran foscor es produís a l'agost, açò sí que faria autèntic mal a Menorca com a destí turístic i no vint euros més a la factura. Açò sí que és posar en perill el destí, jugar amb les coses de menjar. El moment és important. El de quedar-se sense llum, si passa, i el de la crítica de segons qui a segons qui. El silenci d'alguns aquests dies, l'absència dels seus habituals alarmismes catastròfics, en aquest precís moment, els delata.

Lo más visto