Es Govern d'Aragó acaba de demanar sa retirada d'un llibre de text d'ESO d'un institut de Huesca. Es motiu, que incloïa referències a una hipotètica 'Corona catalano-aragonesa'. Cosa que, desgraciadament, no és rara avis a ses escoles de Balears. De fet, és de lo més light que un es pot trobar a segons quins llibres de text insulars.
Sa web de sa Generalitat de Catalunya, recordem, tutelada actualment pes Govern d'Espanya gràcies a s'article 155 amb Soraya Sáenz de Santamaría com a virreina, manté expressions com 'Corona catalano-aragonesa' o 'monarca catalanoaragonés'. Ses editorials afectades ja han manifestat que ho corregiran a ses pròximes edicions i ahir mateix es Govern d'Aragó aprovava sa creació d'un Consell Assessor per s'Ensenyança de sa Història i defensar així que s'expliqui sa veritat històrica an es nostros fills a ses escoles: només va existir sa Corona d'Aragó. I el rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller. Tal com firmava Jaume I, conquistador de ses Balears.
Un altre invent més poruc va esser es de 'Confederació catalano-aragonesa', que mos va voler colar per sa porta de darrere Antoni de Bofarrull l'any 1872. Encara que es vertader manipulador de sa història de sa Corona d'Aragó va esser un parent seu, Pròsper de Bofarrull i Mascaró, que es va atrevir a manipular es «Llibre del Repartiment del Regne de València», un document de 1238, per tatxar es noms de repobladors aragonesos, castellans i navarresos i així magnificar sa presència de catalans que, a sa conquista de València, van esser minoritaris com demostren ets estudis d'Antonio Ubieto i Amparo Cabanes. Es nacionalisme ha tingut ben clar tota sa vida que, si reconeixen que es catalans van esser una minoria entre es repobladors o nouvinguts cristians de València, Mallorca i Menorca, hauran de reconèixer que és impossible que una minoria imposàs sa seua llengua (un dialecte de s'occità, per cert) a tota sa població. Fet que concorda amb sa teoria que tots aquests pobladors des diversos territoris de sa Corona d'Aragó parlaven unes varietats lingüístiques germanes entre si, fruit de sa fusió des llatí vulgar d'aquestes terres amb sa llengua d'oc des dominadors aragonesos.
Finalment, es qui faltava pes duro. S'Institut d'Estudis Catalans. És lamentable s'escassa neutralitat ideològica de s'IEC que pren partit a favor des nacionalisme i ses seves falsedats romàntiques quan defensa conceptes inventats com sa confederació o corona catalanoaragonesa. S'IEC hauria de mostrar una major contenció ideològica perquè, com a acadèmia oficial de sa llengua catalana, no només representa es separatistes catalans sinó es catalans que no són separatistes, a més de representar a francesos, algueresos i aquells balears que, d'acord amb s'Estatut però contra sa nostra voluntat, tenim es català com a llengua oficial.
Sa declaració de s'IEC on s'institució catalana expressa sa seua «absoluta repulsa a lo que no és altra cosa que un cas inadmissible de censura i d'atac a sa llibertat d'expressió», en al·lusió a sa pretensió des Govern d'Aragó de retirar es llibres de text que incloguin es concepte de confederació o corona catalanoaragonesa en lloc de Corona d'Aragó, està plena de falsedats, ses típiques manipulacions amarades de victimisme a ses quals mos té acostumats es nacionalisme.
No és ver, com al·lega s'IEC, que es terme confederació o corona catalanoaragonesa tengui «sempre caràcter complementari i no alternatiu an es de Corona d'Aragó» en es llibres de text sinó que sol tenir caràcter substitutiu. No és cert, com al·lega s'IEC, que «s'estiguin estigmatisant expressions justificades per ses dades històriques», ja que sa primera vegada que es va emprar es terme confederació o corona catalanoaragonesa va esser el 1872 per part de sa historiografia romàntica catalana, en plena exaltació nacionalista de sa Renaixença. No és cert que aquest terme sigui «àmpliament acceptat i utilisat per sa comunitat científica i acadèmica», sinó única i exclusivament per sa comunitat nacionalista, acostumada a garnar cap a ca seua. No és cert que aquest «episodi de censura política i ideològica», com al·lega s'IEC, mos traslladi a «una època que consideràvem superada», en al·lusió an es franquisme, sinó tot lo contrari: permetre sa tergiversació i sa manipulació de sa història per interessos polítics sí que mos trasllada a una època molt parescuda an es franquisme perquè aquest, igual que es nacionalisme obligatori que es pretén instaurar a Catalunya, València i Balears, pretenia exactament lo mateix: adoctrinar ets escolars.
Si s'IEC mos considera a balears i valencians catalanoparlants -sense es nostro consentiment- no hauria de defensar es terme corona catalanoaragonesa sinó es de corona aragonesa-mallorquino-valenciano-catalana i per aquest orde. Per qualque cosa sa categoria de comtat (ells) sempre va esser inferior a sa de regne (noltros), llevat que sa comunitat acadèmica catalanista s'inventi lo contrari. S'Institut d'Estudis Catalans fa ets ous enterra defensant conceptes inventats i demostra que està an es servici des règim nacionalista. Servesqui sa present perquè es partits polítics es posin ses piles i, de cara al 2019, dotin de ses competències lingüístiques necessàries an es nostro Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i a ses escoles d'aquí s'ensenyi sa vertadera història: sa Corona d'Aragó.