Torna la insistència de la ciència sobre el gran valor d'una bona alimentació durant l'embaràs i la primera infància, perquè és cosa decisiva per al desenvolupament cerebral del fiet.
Són mil dies molt valuosos. Els primers mil dies en la vida d'un fiet són decisius per al seu futur, perquè és durant aquests mil dies que el cervell infantil desenvolupa una bona part de les estructures i connexions nervioses que necessita per fer bo a la resta de la vida.
Són mil dies de ràpid desenvolupament cerebral, neurològic, cognitiu, intel·lectual. Cap al dia 18 de la gestació (quan la mare tal vegada encara no sap que està embarassada), l'embrió humà ja presenta una estructura que es pot reconèixer com el futur cervell. Aquí comencen els mil dies.
És des d'aquest moment tan precoç de la gestació, i després durant la resta del embaràs, i després durant els dos primers anys de la vida, quan el cervell infantil es desenvolupa d'una manera que resulta crucial de cara al futur.
Tan importants són aquests mil dies per al neuro-desenvolupament que es pensa que hi ha un seguit de connexions cerebrals força útils que es fan ara o probablement ja no es faran, o es faran amb un nivell inferior o sub-òptim.
És ara, o tal vegada mai. Mentre que una bona alimentació durant l'embaràs i els dos primers anys afavoreix un desenvolupament cerebral òptim, les carències alimentàries el dificulten.
El consum de tòxics durant la gestació (alcohol, tabac, drogues) té una influència negativa sobre el desenvolupament cerebral de l'embrió, després fetus. I una alimentació adequada, rica en nutrients específics, hi té una influència positiva.
Se sap que la privació emocional del bebè, després fiet, pot tenir una influència negativa en el desenvolupament. Una dieta impròpia pot empitjorar les coses. Per contra, es pensa que una dieta adequada podria contrarestar o com a mínim alleugerir la perspectiva d'un possible sub-desenvolupament, sempre que es faci a temps.
Desenvolupament sub-òptim del cervell implica que seria més probable la possibilidad d'un mal rendiment escolar, i de problemes psíquics i socials, entre d'altres. És a dir, aquests mil dies són decisius per al futur.
A més de nutrients ben coneguts com ara glucosa, proteïnes i greixos, la dieta d'aquests mil dies tan valuosos ha d'incloure d'altres nutrients com ara ferro, vitamines A i B, iode, coure i zinc, entre d'altres.
El bebé pot rebre tots aquests nutrients amb la llet de la mare. Per aquest motiu s'insisteix a recomanar que la llet de la mare sigui l'únic aliment que rebi el bebè fins als 6 mesos. A partir d'aquesta edat, el bebè ha de rebre alimentació complementària sense deixar, fins on sigui possible, el pit.
L'Associació Espanyola de Pediatria recomana de complementar el pit amb vitamina D, y l'Acadèmia Americana de Pediatria recomana afegir-hi ferro a partir del quart mes de vida. En tots dos casos, fins que l'alimentació complementària aporti per sí mateixa prou ferro i vitamina D, i sempre segons el criteri del metge per a cada cas en particular.
Però si amb el pit no n'hi hagués prou, és clar que el bebè ha de rebre llet de biberó. La qüestió és més que guanyar pes: és desenvolupar-se, el cos i el cap. Fàcil és entendre que aquest procés de desenvolupament neurològic, cerebral, cognitiu, determina el futur de la persona i, per extensió, el futur de la família i de la comunitat.
La comunitat, per tant, ha promoure la bona alimentació de les embarassades, després bebé, després fiet. Alhora ha de vetllar perquè no es perdi l'oportunitat d'un desenvolupament òptim amb menges sense valor.
Aquesta feina, i d'altres, és la feina que fan als ambulatoris, i prou bé que la fan, i és feina molt important. I no és qüestió de títol o d'idioma, sinó de bons protocols d'atenció primària.
En trobareu més informació a l'article «Advocacy for improving nutrition in the first 1000 days to support childhood development and adult health», que l'Acadèmia Americana de Pediatria publica aquest mes en la seva prestigiosa revista Pediatrics. Gratis a Internet.