A l'hora d'escriure aquesta columna, encara no hi ha xifres de la vaga feminista de dijous, tot i que el termòmetre quotidià fa desitjar una gran resposta i recolzament. La lluita feminista sempre ha estat plena de dificultats, i durant els darrers dies ha hagut de fer front a tota una mena d'arguments retrògrads.
En la cua del supermercat, un home demanava a la caixera si faria vaga, sense cap interès per escoltar-la, tan sols li reia la recomanació de que podia penjar el davantal en la façana de casa. En els llocs de feina, s'han produït discussions ben curioses. Unes, només centrades en la diferència salarial. D'altres, ridiculitzant el feminisme. La societat d'avui regala molts espais als somriures, a la broma fàcil, i no tant a l'estudi del seny i la raó.
Les situacions de desigualtat i abús cap a les dones no només es produeixen en els àmbits que tradicionalment es denuncien, sinó també en el dia a dia. En la vida quotidiana es fan moltes diferències que ja hem interioritat. Els experts hi han posat nom, micromasclisme, i alerten que són molt difícils d'eliminar perquè estan per tot arreu. En realitat són quatre bromes, quatre acudits, quatre pardalades.... bassades en un patriarcat històric.
Precisament són aquesta mena de comentaris que qüestionaven la necessitat d'aquesta jornada els que ens han fet evident que d'arguments i raons per estar fartes no ens en falten. Necessària? Les mateixes xerrades en posaven l'accent.