Aturat a una àrea de servei de l'autopista aquests dies de Setmana Santa, vaig veure que el restaurant de la benzinera s'anunciava com ecològic i amb menjar sa de quilòmetre zero. La voluntat era només de fer un riu però vaig aprofitar per tafanejar el que s'hi podia comprar. La decepció va ser majúscula perquè l'olor a fregits perfumava tot l'establiment, a banda de tenir tots els productes plastificats per conservar totes les seves suposades propietats.
Més enllà de creure o no creure amb el missatge, el que està clar és que hem prostituït el terme ecològic fins al punt que darrera el que es pugui estar publicitat, ha d'existir l'autenticitat i la coherència. D'entrada perquè si posem 'eco' o 'ecològic' a un producte, a un servei, ens sembla que està beneït del cel perquè serà molt sa però si les pomes ecològiques que em vull menjar han viatjat des de Califòrnia fins a Maó, s'han deixat pel mig totes les lletres i han contribuït molt poc a preservar el medi ambient. Però si pensem en ecològic com quelcom que no ha estat tractat amb pesticides, ens oblidem de la contaminació atmosfèrica que també envaeix i embruta els productes sense hagin tingut la possibilitat de ser protegits.
Quina és la millor opció? La nutricionista de capçalera de la Cooperativa San Crispín ho deia a la darrera sessió de manera prou clara. El més ecològic és apostar pels productes de proximitat amb la tranquil·litat que seran aliments poc viatjats i contribuirem a fer més sostenible el nostre entorn.