Es nostros germans eivissencs estan qui trinen, i amb raó. Després que es Govern balear es carregàs s'única neuropediatra d'Eivissa, Ileana Antón, amb es seu decretàs estrella des català, ara s'han propost una nova fita. Es veu que no ha estat suficient deixar sense neuropediatra an es boixos pitiüsos amb problemes neurològics, amb epilèpsia, amb retràs mental, amb dèficit d'atenció, amb paràl·lisi cerebral o amb problemes de desarrollament. De tota sa vida, a Balears només havíem tengut un riu. Es de Santa Eulària des Riu, s'únic riu insular de tota Espanya. Una preciositat que neix a Sant Mateu, recórre el nord de s'Illa i desemboca en es municipi de Santa Eulària. Un tresor natural i mediambiental únic, documentat des des temps des romans i després pets àrabs en què just devora hi havia explotacions mineres de plata i plom, a ses mines de S'argentera a Sant Carlos -ara «Sant Carles»-, i que fins a mitat des segle XX duia aigua tot s'any. Idò ara resulta que no. D'un dia per s'altre, es Pacte ha deixat ets eivissencs a l'estaqueta convertint es riu de Santa Eulària en un més des ni més ni manco que 91 rius que es Govern balear s'ha tret de dins sa mànega amb es nou Pla Hidrològic. Inclús PSOE i Guanyem han fet costat a s'al·legació que presentarà s'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, governat pes Partit Popular.
Mentres na Francina no treu sa banya des forat i nega an ets eivissencs sa singularitat de tenir s'únic riu de ses Balears, posant-se es seus propis companys de partit en contra, lo vertaderament important li fuig de ses mans. Després de 32 anys de militància, s'històric des PSIB-PSOE, Joan Mesquida, abandona es partit socialista. Expresident del PSOE balear i exdirector general de sa Policia Nacional i sa Guàrdia Civil, durant es darrers mesos havia estat un des més crítics amb sa deriva nacionalista des PSIB-PSOE que campetja com pot Francina Armengol. Mimetitzada per una banda per s'esquerra radical de Podemos, i per s'altra, pes seus socis 'sobiranistes' -separatistes, rallant clar-, es seus companys de viatge preferits i amb qui ella es sent més còmoda que amb ningú. Recordem que Francina Armengol va reconèixer a una entrevista a sa revista «El Temps» que quan estudiava Farmàcia a Barcelona va militar en es Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), i en paraules de son pare, que «na Francina es sent molt catalana».
D'històrics socialistes menorquins i balears qui han fuit des partit, a palades. Sense anar més enfora, Ramon Aguiló, exbatle de Palma, un referent en molts de sentits i per molts. I a cal PSOE com qui sentin ploure. Però en Mesquida no només ha fet ses maletes pes perfil baix des seu partit amb es cop d'Estat des separatistes catalans, quan no sortia na Francina a fer sa garangola an en Puigdemont i es partit des 3 per cent. També han pesat qüestions d'ètica i moral com defensar sa presó permanent revisable, que es Partit Socialista torni a tenir vocació de partit majoritari i no de comparsa de nacionalistes i populistes, oposar-se an es disbarat d'imposar es català com a requisit per fer feina a sa sanitat pública balear o, simplement, criticar s'incoherència que suposa esser socialista —i per tant, internacionalista— i fer costat a un nacionalisme català d'índole separatista amb discurs supremacista i marcadament xenòfob.
Sa pèrdua de Joan Mesquida suposa que el PSOE perdi sa 'e' d'espanyol. I lo que és pitjor, amb ell se'n van es sentit comú, sa moderació i s'esperit socialdemòcrata que servia de barrera contra es nacionalisme insolidari amb qui tant li agrada pactar a Francina Armengol. Que Déu agafi confessats an es socialistes de ses Balears.