Aquest és el títol original a Girona, un dels llocs on l'Ajuntament de Maó va guaitar fa deu anys per organitzar el Maó + Flors. La iniciativa era il·lusionant, tot i que es pensés en to humil, com a principiant d'una festa que té més de seixanta anys. Allà, els carrers sencers es converteixen en instal·lacions artístiques, acompanyades de música, llum, fonts i l'aroma de milers de ramells.
Vos he de reconèixer que inicialment no hi estava totalment d'acord. Per una qüestió de despesa. L'any 2008 encara no dèiem la paraula «crisi» en veu alta, però fent feina amb els agents econòmics del municipi i de la Federació d'Entitats Locals, se'n respirava una de bona, de les que fan època. Record que m'incomodava, com si gastéssim uns doblers que no tocava, tot valorant l'oportunitat de les floristeries per mostrar a la gent el que sabien fer, o l'enamorament que vaig sentir en veure la decoració del Palau Oliver.
Poc a poc, la festa s'ha fet participativa, creixent, pròpia fins pronunciar aquella frase dels nostres majors: «no hi ha cas de tanta cosa».
Darrerament: Floreix Es Castell, Ferreries Floreix, Sant Climent Flors i Colors, Dies de Flors d'Alaior, Es Mercadal Ramelleja.... No veig en d'altre lloc la Fira del Camp, la del Cavall, o la Gran Migjornale, per exemple. Les ciutats i pobles que ens agraden tenen qualque cosa que ens mou, que ens toca, que ens pertany, tenen identitat.
A Menorca, li falta teixir aliances sectorials.