Me trec es capell davant es Consell de Formentera. S'administració pitiüsa ha decidit, una vegada més, sortir en defensa des lèxic genuí de ses Pitiüses i no només des de Mallorca i Menorca en es texts normatius de sa Comunitat Autònoma. En aquest cas, s'institució insular ha presentat al·legacions a s'esborrany de decret que regula s'identificació d'animals que viuen a s'entorn humà de Balears per s'ús exclusiu de sa paraula «moix» quan eivissencs i formenterencs identifiquen a ses mascotes felines amb sa paraula «gat».
Encara que en pla haguem generalitzat s'ús de sa paraula moix, gat també és nostro. Es problema és que, amb s'ensenyança donant s'esquena a sa nostra llengua, ets al·lots prest no sabran quan han d'emprar gat i quan han d'emprar moix. Record perfectament que en es meus anys d'estudiant es llibres de text no em parlaven de cans i moixos, com hauria de ser, si no de gats i gossos. Lo mateix passa de forma -per jo més- preocupant amb s'article salat entre es més joves, sobretot entre es fills d'immigrants qui han après es català a s'escola i es menorquí relacionant-se amb es companys: confonen article lalat amb article salat, quan de tota sa vida hem tingut ben clar que una cosa és la Catedral, la Mare de Déu, el Bon Jesús o les nou des fosquet, i una altra sa pilota, es berenar o s'hora des pati. Mesquins, no és culpa d'ells. És lo que té imposar s'ensenyança en un dialecte molt més xerec i castellanitzat que es nostro. Ja que a Barcelona, a diferència de noltros, no empren es sistema baleàric de s'article definit, que combina article salat amb article lalat. Una riquesa única de poques llengües des Mediterrani. Es barceloní, com a bon dialecte influenciat pes castellà i carregat de neologismes de laboratori, fa ben igual que sa llengua castellana i només empra s'article lalat per tot.
Com dèiem, gat també és nostro. Igual que s'article lalat. Però s'han d'emprar en es context que toca. Qui no ha agafat mai un bon gat?, o a qui no li han dit gat carabasser per néixer en s'estiu i esser de cap gros?, qui no ha fet mai es gat mèu perquè no se n'entembrassin de qualque feta seua?, o qui no coneix a qualcú qui sigui com un gat de revenedora, que a sa mínima s'encén?, qui no ha volgut dir mèu a gat vell?, o a qui no li han dit que a bon gat encomanava es formatge?, que quan es gat no hi és, ses rates van per sa cuina?, que gat maulador és poc ratador, o que de gat a gat, tot són arpades?
Sa qüestió és que es Consell de Formentera ha al·legat, amb bon criteri, que tant sa Constitució espanyola (art. 3.3) com s'Estatut d'Autonomia (4, 12.4, 18.3, 24.2, 34 i 35) «exigeixen un respecte absolut pes català de ses Pitiüses de sa mateixa manera que an es de Mallorca i Menorca». Ademés, sa llei de normalització lingüística de 1986 (art. 2.5) se refereix an es «respecte i protecció explícita de sa tradició literària autòctona en s'ús des català en totes i de totes ses illes», i si filam més prim, sa llei de publicitat institucional de 2010 també promou sa divulgació de sa tradició lingüística de ses illes.
Sense dubte, defensar es lèxic genuí de ses nostres illes és una primera passa que ja mos agradaria a molts veure donar per part des Govern balear o des Consell insular de Menorca. Per cert, governats també per «ecosobiranistes», és a dir, nacionalistes de tota sa vida. Amb sa diferència que es de Formentera si es preocupen pes parlar des seus pares, «güelos» o majors, i es d'aquí se'n fumen un puro. Però hem d'actuar amb coherència. Sa defensa de ses varietats lingüístiques balears no pot convertir-se en una simple qüestió anecdòtica de lèxic. Si volem es «respecte absolut pes català de ses Pitiüses», com diu es Consell de Formentera, ses institucions públiques, totes, haurien d'esser ses primeres a donar exemple. No basta amb defensar, per exemple, que a Balears s'empri es terme «ca» en lloc de «gos». Exemple que, per cert, no se compleix a sa majoria de comunicacions i senyalisacions per part de ses institucions balears que se declinen per sa paraula catalana gos en lloc des balear ca. Hauria de defensar-se també sa morfologia verbal balear, que com pot comprovar-se a ses resolucions des BOIB, és substituïda sistemàticament per morfologia verbal de Catalunya: «tinc» en lloc des balear «tenc», «ordre» en lloc des balear «orde» o «dicto» en lloc des balear «dict» són tres simples exemples de molts.
Sa bona fe des Consell de Formentera mai acaba d'arribar a bon port. Es TSJB va tombar un recurs des formenterers contra dos resolucions des Fogaiba que citaven vegetals només amb sa variant mallorquina, i se'ls convidava a que incorporassin també ses variants pitiüsa i menorquina. Petició que va esser desestimada pes TSJB, a pesar de tenir ses nostres modalitats sa llei a favor.
Es problema ve quan es polítics no fan sa seua feina i es jutges han de fer de filòlegs. Estam davant un altre cas que posa de manifest una vegada més que Balears necessita una institució encarregada de vetlar per sa protecció des patrimoni lingüístic de ses nostres illes. Que doni prioritat a ses formes insulars enfront de ses peninsulars i elabori es corpus lingüístic necessari perquè mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs puguin expressar-se per escrit en sa seva llengua autòctona amb total seguretat i sense haver de renunciar a ses seves singularitats. Açò seria defensar sa nostra llengua. Lo demés són vuits i nous i cartes que no lliguen.