Em sorprèn aquesta eufòria del representants de la Unesco afirmant que som un exemple de gestió. Em sorprèn que diguin que som una illa modèlica quan l'informe de revisió dels darrers deu anys davant aquest mateix organisme, destaqués la falta de compromís polític i el no compliment de les recomanacions que s'havien donat l'any 2006. O quan l'Obsam s'ha cansat de dir que no avançàvem cap a la sostenibilitat o quan el doctor Jeroni Galmés, ens va treure els colors durant l'acte institucional d'aquest Sant Antoni. Fins i tot, s'ha afirmat en públic que érem la reserva de la biosfera més contaminant del món.
Jo hi era en aquest seminari organitzat al voltant de l'energia i el canvi climàtic que es va celebrar a l'Ateneu de Maó a principis de novembre de 2016 on un dels ponents (ara no recordo si Jorge Fabra o José Donoso) van afirmar amb dades a la mà, que la nostra dependència de les energies fòssils al 97 per cent i el fet de tenir una central que emetia el que emet, estàvem contaminant més que cap altra reserva biosfera al món.
Si som un model a seguir per l'escàs tres per cent d'energies renovables que emprem i pel que ens costa posar-nos d'acord i prendre decisions per engegar algun tipus de transició energètica, sigui amb gas natural, sigui amb energia solar o amb els molins, n'hi ha per fer-s'ho mirar. Pensava que portar aquest títol que sembla més nobiliari que d'obligacions, no venia només per tenir un paisatge idíl·lic com passa amb Cavalleria.