Pregunto: tenim prou metges i prou salut? És una bona pregunta, perquè encara s'hi veu que n'hi ha que alcen el dit. Abans d'alçar el dit acusador, però, cal aturar-se un moment per veure el què, i veure's al mirall.
El dit acusador fa molt de mal, i és una raó decisiva per tal que un metge se'n vagi. Per contra, la mà que dóna un cop de mà, i és respectuosa, i sobretot és objectiva i realista, és una raó decisiva per tal que s'hi quedi.
De primera: tenim prou metges? Sembla que sí, perquè a Espanya hi ha més metges en actiu que la mitjana europea. Segons dades de l'últim informe de la Comissió Europea sobre la salut dels països europeus, a Espanya hi ha 3,8 metges per cada mil habitants.
Es tracta de l'informe «State of health in the EU: Spain, country health profile 2017». S'ha d'observar que no és un informe fet pel govern, la credibilitat del qual és mínima. Sinó que és fet per la Comissió Europea, la credibilitat de la qual és màxima perquè no hi té cap interès amagat.
LA MITJANA europea és una mica més baixa: 3,6 metges per cada mil habitants. Si aquí n'hi ha 3,8 per cada mil, és evident que la distribució geogràfica dels professionals no és en absolut uniforme. Un metge pot anar-hi allà on vulgui. Per tant, el fet d'atraure metges és cosa decisiva.
De segona: tenim prou bona salut? És evident que sí, perquè l'esperança de vida a Espanya (83 anys) és la més alta d'Europa, tot i que la despesa sanitària espanyola és menor que la mitjana europea.
Quant a les llistes d'espera, considerades en conjunt, les de Balears són les més curtes d'Espanya, i les de Catalunya són les més llargues. Si es consideren només les llistes d'espera quirúrgiques, les catalanes continuen que són les més llargues, i les balears són a la mitjana.
Cal ressaltar que a Espanya hi ha la millor esperança de vida d'Europa, però Espanya no és qui més gasta en sanitat. Per tant, és fàcil d'entendre que la salut del conjunt no té una relació directa amb la despesa.
També cal ressaltar que la província de Barcelona té més metges per cada 1.000 habitants que la mitjana espanyola, però això no obstant té les llistes d'espera més llargues. Balears té menys metges que Barcelona, però les llistes d'espera són més curtes. Per tant, les llistes d'espera no tenen una relació directa amb el nombre de metges.
No sé quants metges hi ha a Menorca perquè la seu menorquina del Col·legi de Metges de les Illes Balears no va respondre la meva sol·licitud d'informació. Però sí sé quants n'hi ha a l'Àrea de Salut de Menorca (IB-Salut), perquè sí em van respondre.
A MENORCA hi ha 203 metges treballant per al IB-Salut (el 27 per cent en atenció primària, i la resta en atenció especialitzada). Agafeu paper i llàpis i calculeu quants metges hi ha per cada 1.000 habitants, i calculeu a més el tant per cent d'especialistes.
Segons el Col·legi de Metges de Barcelona, a Barcelona (entenc que ciutat i província, amb 5,5 milions d'habitants), el 31/12/17 hi havia 33.565 metges col·legiats, el 65 per cent amb títol d'especialista. Segons dades de l'any anterior, el 63 per cent dels metges són nascuts a Catalunya, el 19 per cent són de la resta d'Espanya, i el 18 per cent són extrangers.
Heu de considerar que a Menorca els metges han d'anar-hi, i després han de quedar-s'hi i fer-hi vida. Per tant, el fet d'atraure metges és tan important com el fet de retenir-los. El dit acusador fa venir ganes d'anar-se'n, i la mà estesa fa venir ganes de quedar-s'hi. Cal escollir.
Fóra interessant de recordar que el català a nivell de Certificat C (demostrat amb la certificació oficial corresponent o amb la superació d'una prova específica) és un requisit indispensable en tota convocatòria per a l'Institut Català de la Salut.
I la setmana passada, l'Hospital de Manacor feia pública una oferta per contractar cinc pediatres, a jornada completa més guàrdies, amb contracte indefinit i un bon sou, i cap menció al català.
www.bello.cat / jordibell@gmail.com