Síguenos F Y T I T R
Rallant en pla

Societat Civil Balear, ara o mai

|

Despús-ahir dematí en es majestuós Auditorium de Palma es va presentar en roda de premsa sa tan esperada Societat Civil Balear que en es seu dia posà en marxa sa gran Ursula Mascaró, qui segueix al pie del cañón des de Mos Movem. Sa junta directiva d'aquesta nova agrupació, que «en absolut es tracta d'un partit polític, més bé tot lo contrari» en paraules des seu president Bartomeu Berga Picó. Empresari jubilat i destacat activista des moviment vesinal pes seu lideratge amb sa Plataforma Salvem Sa Feixina que es quatre hooligans de s'Ajuntament de Palma no han conseguit esfondrar gràcies a sa resistència popular. Com a vicepresident, es notari Álvaro Delgado Truyols, videdecà des Col·legi Notarial de Balears, exmembre des Consell Assesor de Banca March i exconseller del Real Mallorca; secretari, Gabriel Le Senne Presedo, abogat especialista en dret civil i mercantil, autor de s'ensaig «Dios nos hizo libres»; tresorer, Xim Fortuny Salas, graduat social emèrit, exvicepresident de s'Iltre. Col·legi de Graduats Socials, cofundador de Joves Empresaris i patró de Sa Fundació; com a vocals, Toni Planas Gual de Torrella, exdirectiu en banca privada, expert en recuperació des patrimoni arquitectònic de Balears i patró de Sa Fundació, Joan Enseñat Coll, assessor d'empreses, auditor de comptes i patró de Sa Fundació, i Daniel Comas Jaume, empresari des món de s'oci, immobiliària i finances. Premi an es «Millor Emprenedor de Menorca» i «Millor Empresari de Menorca».

Societat Civil Balear neix amb vocació d'esser un moviment transversal que compti amb tots es ciutadans, de qualsevol ideologia, que creuen en ses Illes Balears com a comunitat defensora de ses seves llengües -sí, perquè no existeix açò de «llengua pròpia». ¿O és que s'espanyol no mos és propi també com espanyols?- i sa seua cultura. «Sentim que era una obligació actuar des de sa base social, davant ses llums i ombres que ha generat es règim constitucional durant sa Transició, amb respostes insuficients en es dia a dia des partits polítics, desembocant en un present que no replega ses necessitats des ciutadans».

Es flamant vicepresident, Álvaro Delgado, va llegir es manifest fundacional de Societat Civil Balear que respon a «sa necessitat d'una mobilització d'ampli espectre per combatre ses tesis ideològiques des separatisme balear, que es van imposant a totes ses esferes públiques sense que cap partit polític no nacionalista hagi estat capaç de construir un relat alternatiu a sa seua tirania lingüística, cultural i educativa».

De sa mateixa manera que defensa «es bilingüisme espontani des carrer, es mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer i castellà, on mai s'ha donat un problema d'enteniment entre ses persones, com uns quants polítics de s'esquerra nacionalista s'encaparroten a fer-mos creure».

AIXÍ MATEIX «promoure es coneixement de sa nostra història real, de sa qual no volem renunciar». En relació a sa llengua, ses modalitats de cada illa, i es castellà, es manifest assenyala: «No ha d'esser motiu de segregació, ni de discriminació, ni una barrera laboral». Es defensa «es dret de ses persones a sa riquesa lingüística autòctona d'aquestes Illes, sense complexos, des de fa temps amenaçada per s'imposició d'un català estàndar amb es qual no mos sentim identificats».

Afirmen que «només sa Societat Civil Balear pot pressionar per revisar es nostro Estatut d'Autonomia i dignificar ses modalitats lingüístiques de forma efectiva».

En quant a s'educació no universitària, Societat Civil Balear entén prioritari «fomentar es respecte des dret constitucional de ses famílies a s'hora de triar a ses nostres escoles poder estudiar en qualsevol de ses dues llengües cooficials de sa nostra Comunitat Autònoma, així com sa neutralitat ideològica a ses aules, combatent s'intent d'adoctrinament i propaganda política».

EN DEFINITIVA Societat Civil Balear es defineix com a moviment transversal que compta amb tots es ciutadans, de qualsevol ideologia, que creuen en una comunitat defensora de ses seves modalitats lingüístiques i de sa seva cultura, integrada en una Espanya unida, plural i solidària.

Societat Civil Balear anima an es ciutadans a alçar sa nostra veu i participar des moviment també a Menorca, on faran reunions durant ses pròximes setmanes. Faran feina «perquè no passi lo de Catalunya» i «en favor de s'unió de sa societat balear». «Ha arribat s'hora de sa societat civil», afirmen. Efectivament, ha arribat s'hora de donar una passa endavant, de passar de sa queixa en es sofà a s'acció activa en es carrer com valentament va fer Úrsula Mascaró, qui s'ha jugat ses llenties per tots noltros. Davant s'amenaça des populismes i nacionalismes xenòfobs i racistes que posen en joc sa democràcia, s'Espanya lliure i moderna que hem conegut, i amb sa complicitat d'uns partits polítics desfassats, que no entenen que són ells es qui estan an es servici de sa ciutadania i no al revés, incapaços d'articular un relat alternatiu an es separatisme que pretén esmicolar sa nostra nació en mil bocins... ara és sa nostra. Societat Civil Balear, desperta, ara o mai.

Lo más visto