He començat la setmana a Madrid. Viatjar, sempre regala una perspectiva més ampla i objectiva. La mirada creix i s'engrandeix. A la capital, el nou govern ha descontaminat una mica l'ambient i un del temes més comentats és la sentència del cas Nóos. El cunyat del rei ingressarà a presó. La seva imatge, associada a la corrupció, és una realitat.
A la carretera de Sant Lluís li prenen la ditada, i cliquen la identificació fotogràfica. L'inscriuen en el llibre de registres i obren l'expedient personal. L'exduc s'ha vestit de manera còmode, facilitant l'escorcoll. Després, se li retiren els objectes no autoritzats, i se l'informa dels seus drets i obligacions. El metge l'ha visitat i passa a ocupar la cel·la. L'han situat en el Mòdul de Respecte. Se'n diu d'una unitat de separació que aconsegueix un clima de màxima convivència entre els residents. Com en l'atenció social centrada en la persona, les normes no s'imposen, sinó que s'assoleixen com a pròpies.
Les 6,40, m'estiro al llit i l'habitació de la posada s'omple d'un aire que no m'agrada gens. M'agafa un calfred per tot el cos. La presó menorquina, fins ara, no ha propiciat cap malestar en l'àmbit quotidià. Ni el mur ni la via, ni els discursos dels qui no la volien s'han fet realitat. Té poca ocupació, és una de les més tranquil·les, es fa bona feina per les persones i propicia ingressos en l'economia local.
El trampolí d'Urdangarin es carregava tota la quietud. Quin malson!