És ben veritat allò que diuen que cadascú som del nostre pare i mare, que som diferents i que ens podem sentir únics o especials però, en realitat, som si fa o no fa tots tallats pel mateix patró. Ens ho podem mirar pel prisma que vulguem però els patrons es repeteixen molt sovint. Que si la gastronomia, que si les tradicions, que si el folklore o, fins i tot, la manera de celebrar-ho tot plegat. En essència cada poble proclama amb orgull les meravelles de la seva festa o del seus productes locals però quan més viatges, més t'adones que a tot arreu es presumeix gairebé del mateix i acabes relativitzant moltes coses.
Per això, quan el maïtre del restaurant de torn et ven l'especialitat de la regió com allò mai vist, t'aconsella tastar la cervesa local que et deixarà bocabadat i fins i tot té guardat un dolç i una ginebra per quan arribis al final que et farà tocar el cel, acabes pensant que mai n'hi ha per tant ni aquí ni allà. En tot cas, l'únic mèrit es trobar-se a milers de quilòmetres de casa aquells productes que han traspassat fronteres per la seva qualitat, per la seva empenta comercial o simplement, perquè han trobat els canals adequats per saber expandir-se. De vacances aquests dies ho pensava quan em topava amb productes menorquins a algun aparador o a alguna carta restaurant a milers de quilòmetres i confirmava que el món, en realitat, és petit.