Sorpresa, imagineu-vos quina, van tenir al bar de la platja quan van veure que, poc després de la mitjanit, una gran tortuga sortia de la mar negra.
Majestuosa, parsimoniosa, maternal, la magnífica tortuga, plena de vida, carregada de vida, obligada per l'instint, urgida per l'imperatiu de la biologia, va sortir de les aigües mediterrànies i s'enfilava per la platja. En arribar a la sorra seca, va començar a fer-hi un niu, un forat per deixar-hi els ous.
Tot d'una, però, va canviar d'idea i abandonava aquell projecte nidificador per avançar una mica més amunt, més a prop del bar, i és aquí on va fer el forat definitiu per niar, per fer-hi la posta.
EL PROPIETARI del bar va saber de seguida què passava i què calia fer, perquè és un bon coneixedor de la natura marina. No va permetre que ningú s'hi apropés, ningú ha de molestar la mare tortuga, i en va fer unes poques fotos per tenir-ne constància de fet tan inusual.
Eren poc més de la una de la matinada del dijous 14 de juny, a la platja de Mataró, 30 quilòmetres cap al nord de Barcelona. La mare és una tortuga babaua, que és una espècie en perill d'extinció.
Mataró és una ciutat de 126.000 habitants. És d'aquí que va sortir el primer tren d'Espanya, en 1848, que feia el trajecte fins a Barcelona. La platja de Mataró, durant els dies d'estiu, és ben plena de banyistes, i turistes, i durant la nit és cau per a certs noctàmbuls.
Van avisar els agents rurals de la Generalitat de Catalunya, que al seu torn van trucar la Policia local, que de seguida van anar-hi per protegir la mare tortuga, que llavors ja feia la posta. Sembla que en va pondre un centenar, d'ous.
S'hi va estar, fent de mare tortuga que fa allò que li dicta la mare natura, cosa de tres hores llargues, i cap a dos quarts de cinc de la matinada, va cobrir els ous amb una capa protectora de sorra, va girar cua i va tornar a les aigües fosques d'on havia sortit.
El fet no és habitual però tampoc no és excepcional al Mediterrani. A Mataró no havia passat mai. Es diu que hi ha constància formal de postes de tortuga a les platges mediterrànies des del 1970.
Es creu que el canvi climàtic és una de les raons per entendre per què aquesta varietat de tortuga arriba ara a los costes del Mediterrani Occidental per fer-hi la posta, quan abans el lloc més habitual per niar eren les costes del Mediterrani Oriental.
Al matí van venir els agents de Biodiversitat i Protecció d'Animals Marins, i amb cura maternal van endur-se'n la mitat dels ous per incubar-los artificialment a la seu de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins.
LA RESTA DE LA POSTA va quedar a la platja, protegida per una capa de sorra que s'escalfa amb el sol, i llavors cova els ous. I protegida també amb un tancat per evitar que el turista de sol, platja i cervesa la faci malbé. Un roda de voluntaris fa guàrdia per evitar que ningú faci una malifeta per tal de sortir a les xarxes socials com l'espavilat de la costa.
Si tot surt com mana la natura i com ha volgut la mare tortuga, les tortuguetes trigaran cosa de dos mesos per desenvolupar-se. Llavors sortiran de la closca i de la sorra, i tan ràpid com puguin, per evitar la voracitat del turista, a l'aigua de la mar nutritiva i protectora es ficaran contentes.
La tortuga babaua sol pondre els ous a la mateixa costa on va nàixer. Per això, vés a saber si no hi tornaran una matinada, convertides ja en senyores tortugues, amb autèntica majestat, per repetir el cercle immortal i extraordinari de la vida. No obstant el turisme, i el turista.
bello.cat / jordibell@gmail.comcom