Com si fos un castell de cartes, tinc la sensació que estem assistint al defalliment del sector low cost que tantes alegries ens havia donat en el passat. Ho veig sobretot amb les companyies aèries, que s'estan veient col·lapsades per l'increment de la demanda i per un sistema de funcionament on les coses van més atapeïdes que els cargols d'un submarí com deia l'acudit (per cert, per acudit el submarí de Cartagena que ara no hi cap al port, quin país!).
La cancel·lació de vols de Ryanair i els constants endarreriments als que Vueling ens té acostumats provenen d'operatives on tot s'ha calculat per aconseguir el màxim rendiment al mínim cost possible però on acaba notant-se per tot arreu la falta de recursos humans. Les vagues son conseqüència d'aquesta manera de funcionar a la que ens hem acostumat o ens han acostumat. Ara ens toca patir les conseqüències de pagar preus tant baixos i veig que entrem en una espiral de queixes constants que acaben contaminant l'estat d'ànim de qualsevol ni que estigui de vacances.
Com diu l'admirat economista Miquel Puig, un bon país no és un país low-cost perquè els salaris baixos són un suïcidi com a model econòmic i social. Només s'ha de viatjar per veure que als països més desenvolupats és on tot funciona en conseqüència. Ara bé, que ningú pensi que li pagaran un sou elevat si la seva contribució a la millora del negoci és igual a zero, com també passa en moltes empreses. Ens ho haurem de fer mirar tot plegat.