Dijous de la setmana passada, s'Ateneu de Mahó va obrir ses portes per dur a terme una conferència per part d'Artur Mas, expresident de sa Generalitat de Catalunya. Imputat per un pressumpte delicte de malversació de fons públics per 5,27 millons d'euros fusos en es botifarrèndum des 9 de novembre de 2014, així com també per rebel·lió i sedició, entre d'altres casos de corrupció que investiga sa Justícia i que han acabat enfonsant es seu antic partit, CiU.
De dita conferència, lo més destacable són ses declaracions des 'Molt Honorable', qui reconeix sa divisió de sa societat catalana i diu que li preocuparia sa fractura. Com si ell no hagués remput un plat mai. Com si es ranxos d'amics, companys de feina o ses famílies no estiguin fracturades a Catalunya d'ençà que ell i es quatre insensats que l'acompanyaven a sa Generalitat van desobeir es Tribunal Constitucional i violar sa llei, s'Estatut d'Autonomia -pes que tant van gemegar- i sa Constitució Espanyola que, per cert, fa quaranta anys es catalans van votar a favor en massa.
Sa qüestió és que Artur Mas es va trobar amb una sorpresa inesperada. Defora s'Ateneu l'esperaven una trentena de menorquins amb banderes de Menorca i Espanya, i amb pancartes des 3 % que an en Mas li devien fer tan poca gràcia com a noltros sa seua corrupció amb es doblers públics que surten des nostros imposts.
Ses reaccions a sa protesta contra en Mas no s'han fet esperar. Típics nirvis d'un catalanisme sucursalista insular poc acostumat a gestionar accions públiques en contra. Ni més ni manco que sa presidenta des Consell escolar de Menorca, Guida Allès, s'ha atrevit a definir com «Ultres de Mos Movem (Ursula Mascaró), boicotegen conferència d'Artur Mas mentre criden 'somos baleares, no catalanes'» a ses xerxes socials. Sa presidenta des Consell escolar de Menorca, repetesc. Així mos va s'educació. Altres han estat més respectuosos, però s'han passat de frenada comparant es manifestants menorquins amb es radicals d'extrema esquerra (Podemos) que el 2010 van impedir que Rosa Díez, llavonses presidenta d'UPyD, donàs una conferència a sa Facultat de Ciències Polítiques de sa Universidad Complutense de Madrid. O amb sa vintena d'il·luminats que el 2014 es van plantar davant can Luis Alejandre per ses obres de sa carretera general. Senzillament, no té absolutament res que veure.
Per definició, un escrache és una manifestació contrària a una persona que es fa en es domicili particular, lloc de feina o espai públic on es pretén intimidar a n'aquesta davant s'opinió pública. Que és lo que injustament van patir Rosa Díez el 2010 a sa Complutense o Luis Alejandre el 2014 en es portal de ca seua. Tatxar d'escrache a sa protesta pacífica, llegítima i democràtica de s'altre dia davant s'Ateneu de Mahó (entitat privada), que en cap moment va impedir sa conferència d'Artur Mas, és voler donar a entendre figues per llanternes.
Baix es meu punt de vista -i fins que sa Justícia no digui lo contrari-, Artur Mas és lliure de venir a Menorca a donar ses conferències que vulgui. Però que no esperi que es menorquins el rebin amb s'estora vermella després d'haver malversat pressumptament cinc millons d'euros de fons públics, d'haver violentat sa llei, d'haver posat en qüestió ses regles des joc democràtic que mos han permès conviure en pau, llibertat i prosperitat durant quaranta anys. Uns fets que suposen una greu falta de respecte també contra es menorquins, com a espanyols que som.
Segons s'enquesta de Gadeso de 2015, es 49 per cent des menorquins mos sentim tan balears com espanyols, es 31 per cent més balears que espanyols, es 6 per cent més espanyols que balears i només un 2 per cent s'identifica amb ets hipotètics 'Pastissos Catalans'.
Sr. Mas, lo que ha fet vostè a Menorca li deim «burlar-se des mort i des qui el vetla». És trist que a un el rebin amb protestes, però més trist és encara com ha tractat vostè a sa nació de sa que en forma part Menorca, s'illa que l'ha rebut amb es braços oberts durant quaranta estius. Sa tolerància té un límit, i es menorquins som bons, però no beneits.