Encara no m'he acostumat a l'horari de les vacacions, així que m'he aixecat prest, he sortit de casa i a la porta m'he trobat el regalet de la mascota de qualcú. He emprès la caminada per Santa Tresa, i a la Plaça Sant Roc hi ha un parell de cadires velles, un matalàs, i una televisió antiga. Deu ser qualque veí que ha convertit la zona en un mercadet i descarrega els efectes allà. He continuat fins la façana marítima i girat cap a La Miranda. El meu barri s'està convertint en un punt d'interès turístic, on es nota l'augment de visitants que deixen borses de plàstic, llaunes i bòtils, o restes de menjar pel caminet que baixa al port.
Quan arrib al Parc Roxina, faig balanç. I record aquell que va de xulo per la vida. I al sobrat que ho sap tot. I l'altre, que des de que va sortir pel diari, és el rei del mambo. Qui em cansa del tot és el que va de corrector pel món, i es passa el dia rectificant els demés. Entre pensaments, l'home llança la cigarreta al vol i quasi fer a l'esportista que passava correns.
El port està net. Ple d'iots amarrats i amb espais i zones adequades. L'autoritat més rica, ajuda.
Pujo les escales del moll de llevant i pocs carrers més amunt alç el cap, i repàs la quantitat de banderes que continuen penjant dels balcons, i pens que canviaria un milió de vegades la devoció cap a una tela, un himne o un escut, perquè entenguem que la paperera és el principal patrimoni d'una nació. Tan llestos, i tan bruts.