Un 25 de novembre de 1960, les germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, van ser brutalment assassinades per ordre del dictador Rafael Trujillo. Per al moviment popular feminista, Pàtria, Minerva i Maria, han simbolitzat la lluita contra els abusos que patien, i l’any 1981 -en la I Trobada Feminista de Llatinoamèrica- es va designar aquest dia per a l’eliminació de la violència contra les dones.
Prop de 60 anys després, a la nostra Comunitat Autònoma, s’ha produït un nou assassinat masclista. A Espanya, 259 dones han mort en mans de les seves parelles en els darrers cinc anys. A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d’un adult.
Aquestes xifres són la punta de l’iceberg de la societat més fosca i mostren la crua realitat que sempre hi ha hagut entre la dona i l’home. Des d’aquelles frases d’antany: «No ho diguis», «Fes el que et mana», «Canvia’t la roba, que et renyarà» «A les nou a casa», fins les situacions de superioritat que encara es produeixen avui, com per exemple la diferència salarial, o l’atenció als fills o a les persones majors. Quotidianament, també tolerem micromasclismes constants. Quatre bromes, quatre acudits que podríem esborrar definitivament, però que acabem suportant a l’escola, a casa, o al treball.
El món s’ha adonat de la dimensió del masclisme, endurim accions, fem plans i aprovem mesures, però madona és morta.