Hi ha qüestions que són tan òbvies que no paga la pena perdre temps en discussions. Només servirien per malgastar energies de la manera més inútil. Però sol succeir que a una de les bandes, per falta de base real, tenen la necessitat de continuar i continuar. D'al·lot vaig conèixer un homo, de nom Guiem, que tenia aquesta incontinència, i sa dona, se'l mirava i li deia: «Taa, Guiem, taa!»
La llengua de Menorca sembla que torna a ser motiu de polèmica. No és la primera vegada. La víctima és sempre la mateixa, però els arguments van canviant segons la circumstància. També es va pensar durant molts d'anys que el Sol donava voltes a la Terra. I el primer que va entendre que era de l'inrevés, prop va fer d'acabar a la foguera.
Avui però, sembla hi ha una coincidència general que som noltros qui giram. Tot i que, segons he llegit, hi ha uns il·luminats que volen anar de reculons i s'han embarcat en un transatlàntic amb la pretensió de demostrar, vatuadell, que la Terra no és ni redona, sinó plana.
També és conegut que en alguns indrets dels Estats Units, possiblement on el senyor Trump treu més vots, es qüestiona encara que els humans som el resultat d'una evolució, com totes les altres espècies que habiten la Terra. Ells en canvi, estan convençuts que provenim del senyor Adam i la senyora Eva, i de l'incest dels seus fills.
Exemples d'aquests pensaments extemporanis en podríem posar a betzef, perquè és indiscutible que els humans som molt complicats i capaços de combregar amb qualsevol cosa. I de poc serveix la ciència quan l'obcecació domina. Ni la realitat dels fets, pot convèncer un fanàtic.
Amb la llengua de Menorca, es diria que succeeix una cosa semblant. Avui dia hi ha tanta documentació històrica, tants d'estudis lingüístics i tanta gent que s'ha premut el cervell estudiant-la, que la seva condició de varietat del català ja és impossible de qüestionar. Per paga, un dels lingüistes més prestigiosos, en Francesc de Borja Moll, era menorquí.
Però si he de dir ver, per deixar-ho aclarit no hauria estat necessària la feinada de tota aquesta gent experta. N'hi ha prou de rondar una mica per Catalunya o per les terres de València amb les orelles obertes, per comprovar que és així, i que qui digui el contrari, o és ben sord o té un problema pitjor.
Clar que la vida de la llengua de Menorca ha estat tempestuosa. A la Península va ser prohibida fa més de 300 anys. Així és que no va gaudir d'una Real Academia de la Lengua que fixàs les seves normes ni la seva ortografia. Va ser deixada de la mà de Déu, com es deia dels pobres de solemnitat.
Si voleu detalls, aquesta Real Academia que «limpia, fija y da esplendor a la lengua castellana» va ser creada pel borbó Felip V el 1714, el mateix any que prohibia l'ús oficial i l'ensenyament del català a Catalunya, València i les Balears. I no va ser una casualitat. Menorca encara se'n va lliurar, gràcies als britànics, però només per cent anys.
Però per molt que les mimi l'Estat, les llengües estan formades per variants o dialectes. I també el castellà, tot i la pomposa pretensió acadèmica i de tants anys de prémer, els continua tenint fora de control. La llengua estàndard oficial sempre és una convenció. Escriure igual, no vol dir rallar igual. I qui no ho cregui, que demani als estudiants d'anglès amb què es troben quan l'han d'emprar amb natius. O que intenti transcriure com rallen a Andalusia.
Així és que no ha de sorprendre que el català també tengui dialectes. El miracle és que, després de tants anys d'haver viscut en l'aïllament, desacreditats, sense escoles i malvistos pel poder, es mantenguin tan semblants. I que tots els que rallam la mateixa llengua, mos continuem entenent perfectament.
Però ara ve el discurs d'aquells a qui no agrada que sigui així, generalment per raons polítiques, però de vegades per manca de lletra. I que mos volen convèncer que la Terra està aturada i que és el Sol qui mos dona voltes. I empren arguments ben miserables per convèncer-nos. El més vistós és que noltros «salam» i a fora no.
Ja fa molts d'any que qui ho vulgui saber sap que el nostre salat és made in Catalonia, perquè allà salaven quan la conquista de Menorca en aquell Sant Antoni dels Tres Tocs. I encara tenen zones on continuen salant. Ni açò mos diferencia. Per cert, als pobles catalans per Sant Antoni celebren la processó dels Tres Tombs...
Altres grans arguments solen ser la morfologia, les paraules, els girs propis... Però tot açò és habitual en qualsevol dialecte! En el nostre potser més, sí, perquè som a una illa, perquè hi van regir més temps els àrabs, perquè vam viure les dominacions britànica i francesa -que van atreure grecs i genovesos i gent d'arreu-, i perquè el castellà va arribar més tard.
Mos hem de moure per conservar un dialecte tan ric com tenim, però açò es complementa amb reconèixer que està estalonat per una llengua estàndard i -per sort- avui dia tan normalitzada com qualsevol altra. Que mos permet actuar en tots els camps de la ciència i la cultura, i no quedar al marge de les noves tecnologies, dels traductors automàtics o de la Viquipèdia.
Però tot açò que dic és com explicar que no venim d'Adam i Eva. Perdó.