El responsable de Comunicació Comercial de Banc Mediolanum, Luca Lazzarini, explicava a una trobada que va mantenir amb socis del Cercle d'Economia que si ets una persona pessimista, és que et falten les dades positives. Ho argumentava amb diversos exemples pràctics per fer veure el què havia evolucionat el món en els darrers cinquanta anys i feia somriure als assistents quan explicava que, probablement, l'inventor de l'avió devia ser algú optimista mentre que el qui va dissenyar els paracaigudes havia de ser, per força, un pessimista. És per això que parlant aquesta setmana amb gent del camp de Menorca que m'explicava el dia a dia de les seves explotacions ramaderes, em preguntava si calia ser optimista o pessimista.
Si tenim en compte que el preu que es paga actualment per la llet no compensa tot l'esforç i que la solució de fer derivats làctics, està saturant el mercat de formatges que semblen tots molt iguals, podríem ser més aviat pessimistes. Però si pensem en els italians i el seu Parmesà salat de fama mundial, que es fa també amb vaca frisona i que només produeixen 335 formatgeries que existeixen a Parma, Reggio Emilia, Mòdena, Bolonya i Màntua amb un volum de negoci que va arribar l'any 2017 als 2.200 milions d'euros, podríem ser optimistes. La seva recepta diuen que és la mateixa de fa nou segles i la nostra està documentada d'abans de Crist. I a sobre, el nostre formatge és molt millor que el seu. Raons per l'optimisme.