El 2008 va començar la iniciativa «Maó + Flors». Record la il·lusió que manifestava el Regidor de Cultura i Festes de llavors, Tomeu Febrer, una vegada superat el corresponent procés de gestació. S'escollien espais emblemàtics de la ciutat, fins a 16 edificis, i l'afany de col·laboració i de participació social que va despertar. L'any següent ja s'hi sumaven particulars, entitats, associacions, escoles, bandes de música juvenils... departaments sencers de l'Ajuntament es veien implicats. En acabar la segona edició, aprofitava l'agraïment públic de la mostra per acomiadar-se de les seves responsabilitats i ho feia recalcant el dinamisme de la societat maonesa.
El mes de maig tot floreix, as Castell, Ferreries, Sant Climent, Alaior, es Mercadal també sol ramellejar... ens fan transcriure aquella sensació que tot era igual que sempre, el mateix calendari de l'any anterior i copiat a l'any següent. I de tant en tant, cal preveure una operació de lifting que faci sortir la gent al carrer, però no hi ha cas que hi hagi flors a cada instant.
Els quotidians componem les lletres de Lluis Llach, el paràgraf on diu «No esperem el blat sense haver sembrat, no esperem que l'arbre doni fruits; l'hem de treballar, l'hem d'anar a regar, encara que l'ossada ens faci mal». La identitat d'un poble es crea de moltes maneres, però també, i sobretot, des de la base de les diferències. Cerquem les senyes de la personalitat, cadascú la seva.