Resulta sorprenent com ha canviat la mirada de la societat damunt els creuers en les darreres dècades. D'icona de vacances de luxe per a uns quants privilegiats, a espècie invasora de turisme massiu en la seva pitjor cara. D'objecte preuat per a comerços i comerciants, a element contaminant de primera magnitud que segons els darrers estudis publicats, embruta més que un milió de cotxes. Un canvi de prisma que fa que s'estigui mirant amb un cert recel, tot el que representa aquesta indústria i que cada dia que passa, qüestiona amb més interrogants la seva presència a les nostres aigües. Sense voler fer d'advocat defensor d'aquestes ciutats flotants, que no representen ni de bon tros les meves vacances ideals, el que si trobo a faltar és un dèficit important de comunicació per part seva, ja que l'única cosa que ens arriba són els seus anuncis en forma d'oferta comercial de tot inclòs i poca cosa més.
Quins avantatges té el turisme de creuers? Quin retorn econòmic representa l'arribada d'un creuer per a un destí? Quines mesures s'estan prenent per resoldre l'emissió de gasos contaminants? Perquè s'escull un port o un altre? Són algunes de les preguntes que els hi convindria traslladar a l'opinió pública si no volen que aquesta desinformació, s'acabi consolidant a l'opinàtica de tertúlia de bar o, fins i tot, al pantanós terreny polític, on l'interès del turisme de creuers s'acaba convertint en patrimoni dels uns o dels altres sense cap sentit.