Fa un parell de setmanes, Marc Pons assegurava en una entrevista a «Es Diari» que «hi ha que posar límits an es preu des lloguer a Balears». No mos vénen de nou ses paraules des mercadalenc, que en 2017 ja va dir que volia «adaptar es preu des lloguer des pisos de s'Ibavi a s'economia dets inquilins». Ho va repetir Francina Armengol en es debat d'investidura, que sa mesura nombre 42 dets acords des nou Pacte de Retrocés seria sa creació d'un Observatori de Preus de s'Habitatge amb s'objectiu de controlar es preus i fer que s'adaptin «a la capacitat econòmica dels habitants de cada barri». Me sembla perfecte. Així, Marc Pons i Francina Armengol, que cobren un suculent sou públic de 60.882 euros i 69.916 euros respectivament, haurien de pagar el doble o el triple de lloguer que sa majoria de ciutadans. ¿O és que no hi havien anat a caure amb açò ses nostres autoritats reguladores? Com diuen en castellà, no caerá esa breva.
Abans de res, emperò, mos hauríem de demanar ¿per què pugen es preus des lloguers? Ho expliquen economistes com Daniel Lacalle: «suben los alquileres, tanto que algunos de nuestros líderes políticos se tienen que comprar casas de 600.000 euros para poder vivir de una manera cómoda». Bromes a part, un des mantras habituals a ses nostres illes és que es lloguer turístic ha disparat es preus. Sí, aquella malvada pràctica de sa perversa classe mitja menorquina que vol treure's uns ingressos extra llogant ses seues segones propietats. ¡Vade retro! I ja està, no hi ha més motius, es lloguer turístic i, oh, es maleïts fondos buitre. Es qui diuen açò, olviden que s'augment des preu des lloguer ha coincidit amb una major demanda, amb una millor situació econòmica a Balears després de sa crisi, i amb s'arribada de nous habitants, sobretot, treballadors. Per altra banda, un des motius de perquè sa majoria de nous pisos que surten as mercat no se destinen a lloguer sinó que es posen a la venda directament és perquè sa legislació és extremadament onerosa. Davant es risc des propietaris a no cobrar es lloguer, a no poder expulsar ets inquilins que no complesquin amb es contracte, a no poder defensar sa seua propietat si els hi entren okupes… molts s'estimen més vendre directament, i deixar-se de mals de caps.
Sa pujada des lloguers l'han provocada directament es polítics. I que hi hagi més cases en venda que en lloguer, també. Sí, es mateixos que ara es pengen sa medalla de què han reduït es deute en es seus consistoris. ¿I com mos pensam que ho han fet? ¿Retallant en sous públics, assessors i despesa supèrflua? No, estimats. Ho han fet pujant-mos ets imposts. Ets ingressos d'IBI per habitant a Menorca són més alts que a ses grans capitals. Tots es municipis menorquins ingressen 315 euros per vesí, per damunt de sa mitja nacional. Es Mercadal, amb un padró de 4.788 habitants, obté uns ingressos de… ¡873,4 euros per resident! Duplicant ets ingressos de sa ciutat líder entre ses capitals espanyoles de província. A Ciutadella, on es polítics d'esquerres mos han pujat es costs en sous polítics un 75%, s'Ajuntament mos rapinya en IBI més que sa ciutat de Teruel (134.572 habitants), recaptant Mahó i Ciutadella per aquest tribut més que Ceuta (7,4 millons d'euros i 85.000 habitants) i Melilla (9 millons d'euros i 85.000 habitants).
Es polítics mos han pujat s'IBI an es ciutadans més d'un 70% d'ençà de 2008. Per tant, no és d'estranyar que es preus de venda i de lloguer hagin pujat en un 40%. De qualque manera mos hem de poder defensar es ciutadans que som propietaris davant ses infinites pujades d'imposts de sa classe política.
S'augment dets imposts ha fet que pugin es lloguers. A mesura que sa demanda de lloguer augmentava, se trasladava aquest augment d'imposts també an es preu des lloguer. Ets ajuntaments són es primers que limiten s'oferta de sòl perquè així pugen es preus i ells recapten més. Menor oferta, més limitada, una legislació que no protegeix sa propietat privada i pujades d'imposts abusives són es cocktail perfecte per destruir s'oferta en lloguer, i que puguin es preus.
Quan posam límit a lo que cobren es polítics? Quan prohibim que es polítics no se puguin pujar es sou i hagin de cobrar lo que digui una llei? Fins on seran capaços de pujar-mos ets imposts? Encara no hem pagat es fracàs de Cesgarden —que suposa es 78% des deute des Consell insular, 23,3 millons d'euros que pagarem tots es menorquins i que haurien d'apoquinar es polítics de PSOE i PSM de sa seua butxaca— i encara tenen valor de vendre-mos més genialitats com, ara, limitar es lloguers. Que Déu mos agafi confessats.