Un dia més, la nevera era buida. Feia uns mesos, que ni tal sols l'endollaven. Encara que ho fessin, el resultat seria el mateix. No podien pagar la factura i els havien tallat la llum. La prioritat del salari mínim que entrava a casa, se l'enduia el lloguer. Havien après a fer canvis en el dia a dia per consumir menys. Els hàbits de viure amb el cinturó estret. Canvi d'hora d'anar al llit, racionalitzar el menjar, o estirar el lot del banc d'aliments que replegaven de la Creu Roja. A l'estiu, la fresqueta era a les cales i el menjar, un dit i fet, i fet i menjat. A l'hivern, miraven de passar el màxim de temps en espais calents, com en el centre de salut, l'escola, o visitant uns grans magatzems. Voltaven per distreure's, passejant pels passadissos, i somiant les joguines o els estris de decoració de la llar. Per acabar d'arrodonir-ho, la depressió s'havia instal·lat al cor del pare d'ençà del tancament de l'empresa. Maleïda crisi!
El mapa de la pobresa infantil de Menorca demostra que 3.500 menors pateixen una situació moderada o greu. D'aquests, 850 estarien en una situació extrema.
L'article 27 de la Convenció dels drets de l'infant recull que s'ha de garantir que tot fillet tingui un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social, dret que obliga els estats que l'han subscrit i ratificat, com és el cas d'Espanya, a donar-hi efectivitat.
Qualque cosa no fem prou bé. Necessitem un pla.