La meva nova amiga urbana, la bicicleta, m’ha demostrat la necessitat que tenim de lligar amb corretja la seguretat vial de tots els usuaris. Els cotxes que em trobo, fins ara, són prou respectuosos, però des que voltejo a dues rodes m’he adonat de les noves dificultats que sorgeixen. Em referesc, a la moda dels patinets elèctrics.
Et travessen sense cap senyalització prèvia, i cal garantir, més prest que tard, el benestar del caminant. Pareix que la Direcció General de Trànsit ja està fent feina amb un Reial Decret que prohibeix la circulació dels patinets per les voreres. Des d’aquí, també voldria animar als ajuntaments a regular la situació. És cert que tenen una velocitat limitada que fa que no se’ls consideri un vehicle, però és totalment incompatible amb les zones de vianants. També s’hi afegeix que no tenim prou carrils bici, ni línies verdes, però la novetat dels patinets i la rapidesa que arriben a agafar, fan necessari prendre consciència abans que es produeixi qualque malferida important.
L’ordenança municipal podria manar la convivència entre aquest mitjà elèctric, les persones i les bicicletes. Es tracta d’un vehicle no contaminant, que ha de poder cohabitar d’altra manera amb la resta d’agents. Es repeteixen les escenes perilloses per a les persones majors i amb mobilitat reduïda.
Els nous conductors joves i no tan joves van a més, i «si tu vas al cel amb patinet, no hi vull pujar jo, airí airó, airí airó».