Un dels fets més quotidians, inevitable i lògic en el cicle natural que afecta les persones, és la mort. Ja ho diu la dita popular: «és llei de vida».
Avui i demà, Tots Sants i Difunts, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats. Les ha guarnit prèviament amb flors i arranjat el seu aspecte. Espais de diversitat i de malenconia. A les grans capitals, s'han convertit en una forta atracció turística, tant pel valor artístic de qualcuns dels seus monuments, com pels personatges històrics que hi ha enterrats. Costa d'entendre que s'hi facin obres d'art. N'hi ha més d'un, com qui dona un volta per un parc, que va de cementiri en cementiri, observant els mausoleus. La posició social també queda reflectida fins i tot després de la vida. Fent un cop d'ull a la societat actual, la visita formal constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col·lectius en honor als difunts.
El segon costum mana cuinar bunyols. Ja fa dies que els centres educatius i socials s'omplen de la tradició menorquina. A les llars, pastarem una de les receptes més fàcils per compartir amb els menuts.
Finalment, s'ha ben instaurat la festa de Halloween. En format d'activitats complementàries a les escoles, en festes privades o promogudes pels ajuntaments.
Personalment, esborraria l'hàbit d'adoptar tradicions d'altres països, però -sobretot- m'agradaria que la prioritat de les administracions illenques fos la promoció de les nostres arrels.