Esper que em creguis si dic que hi ha hotels i ciutats també que tenen ànima. Ben igual que passa amb alguns comerços, restaurants o paisatges i, fins i tot, amb persones. És ben evident que no amb tots ni totes.
Aquesta suposada ànima hotelera a què faig referència avui, pot venir donada per la personalitat de l’establiment, pel tracte rebut, la seva ubicació o pels records que guardes de la teva estada. Aquells que han tingut el privilegi de ser viatgers freqüents, encara que fos per motius professionals, crec que estaran d’acord amb el que afirm. Hi ha hotels que deixen petjada i d’altres que han estat simples murs amb llits i banys, que has oblidat en un sospir.
Hi ha noms de ciutats que van íntimament lligats a l’hotel on has estat. Quedi clar que la categoria de l’hotel és un fet quasi anecdòtic. No tot ho fan les estrelles que administrativament pengen a la porta.
Cercant al calaix de la memòria recordes, per exemple, l’estada al Meliá Galgos de Madrid, en ple barri de Salamanca, a dues passes d’on va pujar al cel en cos i ànima l’almirall Carrero Blanco o del reconegut Hotel Ercilla de Bilbao per la seva proximitat de restaurants -el Kirol i el Serantes, com a mostra- on degustar un deliciós plat de kokotxas després d’obrir boca amb un vinet i un pintxo al Or Konpon. Seria difícil que oblidessis el Hilton de Brussel·les, quan un fosquet, espanyada la porta de l’habitació, vas ser rescatat gràcies a l’amabilitat del vesí del costat ja que t’esperava una inoblidable cassola de musclos de Zelanda, acompanyada de les inseparables frites de Chez Vincent i, també de Brussel·les, el ben senzill hotel Ibis, on des de la finestra podies veure l’original monument a l’alcalde Karel Buls i just a dues passes de dos punts clau: la botiga dedicada al mític Tintín i Godiva, a la Grande Place, autèntic paradís dels bons xocolaters.
I ja posats a recordar, sorgeix de l’àlbum dels bons records l’hotel Radisson Sas, a via Cusani, de Milà, des del qual passejant arribes a la petita i fantàstica botiga dels Savinelli, suvora el Duomo, per admirar una extraordinària oferta de pipes i estris per a fumadors i anar després a fer una volta pel mercat de San Papiniano i comprovar la passió dels italians per les olives. O Roma, l’eterna Roma, amb el seu mític Grand Hotel Plaza, de fastuosos salons, a via del Corso, punt de sortida per arribar al Palazzo Doria Pamphili, que guarda el magistral Inonenci X, pintat per Velázquez, que mai oblidaràs.
2 Nota especial mereix el luxós hotel Royal de Deauville, bé davant la mar, on cada vespre damunt del coixí trobaves un missatge, escrit a mà, indicant el dia que faria en soldemà. Un altre Le Royal, aquest a Luxemburg, en primavera donava la benvinguda al clients amb un olorós paneret de maduixes, plovia i sonaven les campanes de la catedral.
A Moscou, gegantina ciutat, prop del teatre Bolshoi i d’una immensa Plaça Roja trobes l’Hotel Metropol, on a cada racó seia un misteriós, solitari i silenciós personatge que imaginaves informador de la KGB —i era cert— però que, a l’hora del berenar, una preciosa i un poc lànguida senyoreta sonava l’arpa al sumptuós menjador.
París, ciutat llum en deien, amb el seu Grande Hotel, davant la sempre imponent Òpera Garnier i damunt de l’inoblidable Cafè de la Paix i a tocar d’aquell Olympia dels Brassens, Piaf, Aznavour, Montand, Moustaki, Brel o Trenet.
I més prop i molt més humil, a Cadaqués, terra de vent, a pocs metres de la mar, l’hotel Octavia, que recordes d’un desembre camí de Cotlliure, anant a portar amb un teu germà un poc de terra de Menorca a la tomba de Machado...
Alguns hotels, ben cert, queden gravats a la memòria...