Fa a uns mesos vaig acudir a la jornada «Recursos de l'Administració General de l'Estat contra la violència de gènere», per conèixer les principals polítiques governamentals per a l'erradicació de la violència contra les dones. Em va afectar la intervenció de l'inspector en cap de la Brigada de Policia Judicial Nacional, Germán Miguel Medrano. Explicava com la Unitat de Família i Dona (UFAM) és un desafiament apassionant, tot i que de la seva intervenció vaig llegir més dificultats que desimboltura del propi sistema. Em va impactar el seu testimoni envers la situació en la que es pot trobar un nen, assegut als passadissos del jutjat, a l'espera d'actuació d'altres. O del dany que estan ocasionant les xarxes socials.
M'ha vingut al cap perquè diumenge és el Dia Internacional de la Dona, i el pensament té juguera. Se'n va amb les companyes de tertúlia radiofònica: treballadores, socials, intel·ligents, actives i compromeses. A ca la veïna, senyora que viu pels fills i els nets. O la placera del mercat, amiga de tota la vida. La jove, moderna i preparada. La meva doctora de capçalera. I aquella que és política, brillant en l'adopció de decisions i en la formulació de propostes. Tantes vides femenines de valor.
Però no puc ni vull comprendre la por, els crits de cambra, el plor dels ulls dels xiquets, l'alcohol i les barrades... Siguis la dona que vulguis ser, però -si us plau- no siguis aquesta. Truca al 112, t'hi estan esperant.