S'ha convertit en l'objecte més preuat d'aquestes compres sense sentit que entre tots vam començar a fer com si no existís demà. Ha estat objecte de comentaris, acudits i memes (quina paraula tan estranya) de tota classe a les xarxes des de fa una setmana i, fins i tot, els diaris i informatius més seriosos, no han pogut evitar parlar-ne. I és que en els moments de crisis, com diuen els psicòlegs, aflorem el millor i pitjor de nosaltres. Per això, per a aquella part de la població preocupada per la possible falta de paper higiènic o paper de vàter a casa seva, vull tranquil·litzar-los tot fent-los adonar que al costat del seu inodor, disposen d'un invent francès del segle XVII a qui La Trinca va dedicar una divertida cançó fa una pila d'anys.
Es tracta del bidet, del que alguns afirmen va ser dissenyat per un baró francès del segle XVIII amb el mateix nom. En realitat, però es tracta de l'obra d'uns artesans francesos que el van idear com a contenidor d'aigua per a genets, amb l'objectiu de refrescar aquelles parts adolorides per la sella de muntar. L'etimologia de la paraula bidet fa referència a pony per la postura que s'adopta en asseure's. He llegit que la primera referència que n'existeix segons el gran escriptor Néstor Luján, va ser l'any 1710 a França quan Madame de Prie va rebre en audiència al marquès d'Argenson asseguda al seu bidet. És cert que l'arquitectura o més aviat l'interiorisme, ha decidit suprimir-lo per guanyar espai a la cambra de bany quan es fa una reforma però són moltes les cases on encara hi té el seu espai, ni que sigui mal emprat per guardar diaris i revistes.